Wynton Marsalis, jazz essencial i captivador al Palau de la Música

Wynton Marsalis & Jazz at Lincoln Center Orchestra

Festival de Jazz de Barcelona. Palau de la Música. 12 de juliol del 2021

Amb l’actuació de Wynton Marsalis & Jazz at Lincoln Center Orchestra (JLCO) dilluns al vespre, el 52è Barcelona Jazz Festival posava fi a una edició que s’ha allargat fins als nou mesos a causa de les restriccions de la pandèmia. "Ha sigut una carrera d’obstacles”, comentava el director de l’entitat organitzadora, The Project, Tito Ramoneda, en la seva intervenció a l’inici d’aquest concert, en la qual també va desitjat poder celebrar "el festival de tardor amb normalitat".

Potser la millor manera d’aconseguir tornar a sentir aquesta reconfortant sensació de normalitat sigui convidant una big band de 14 músics nord-americans al Palau de la Música per tancar el festival. Pel que significa a nivell de logística i producció, i pel que representa en el món del jazz. La JLCO, dirigida per Marsalis des del 1991, porta tres dècades i dignificant i, alhora, academitzant un extensíssim repertori de la història del gènere i fent gala d’un domini del llenguatge jazzístic que frega la precisió mecànica. Tot i que en els darrers anys la banda dirigida pel trompetista de Nova Orleans de 59 anys –que també va rebre la Medalla d’Or del festival– ha fet incursions en el jazz d’avantguarda, el viatge proposat en aquesta ocasió va transcórrer per terrenys més conservadors. Tanmateix, va ser igualment engrescador gràcies a alguns arranjaments expansius i atrevits –com el contrapuntístic Conglomerate, del trombonista Chris Crenshaw–, alguns solos aventurers –com el del saxofonista Ted Nash a l’exòtica i tribal Jawaharlal Nehru (tryst with destiny)– i la bomba de jazz llatí 2/3’s adventure, molt aplaudida pel públic.

La formació de Nova York també va afrontar tres moviments de la Freedom suite de Sonny Rollins (1958), que Marsalis va recordar que va ser escrita per reivindicar els drets civils de la comunitat negra. "Els músics de jazz hem de seguir mantenint viva la idea de llibertat. Tots hem d’assumir els nostres drets i les nostres responsabilitats", va assegurar abans de desgranar-ne una part amb elegància i eficiència però mantenint l’accessibilitat popular del hard bop de la peça original. El soul-jazz de Jo Jo’s Mojo i, ja en el bis, el swing orquestral de Good morning blues, de Count Basie, amb la participació de la trombonista terrassenca Alba Pujals, van posar el punt final d’un concert captivador i impecable davant de 1.300 espectadors; és a dir amb el 70% de l'aforament que marquen les normatives.