'Wohnwagen' a La Seca: teatre jove, teatre experimental

Barcelona'Wohnwagen' és el resultat de les ganes d'un grup de joves artistes d'experimentar, de "fer teatre malgrat les condicions, un teatre que ens agrada", diuen. És un conte màgic escrit pel francès resident a Berlín Rémi Pradère, i dirigit per Max Grosse Majench i Anna Serrano, que parla de l'amor del segle XXI, el compromís, les comoditats i fer les coses a mitges. Es podrà veure entre el 10 de novembre i el 4 de desembre a La Seca Espai Brossa de Barcelona.

'Wohnwagen' en alemany significa 'caravana', i la paraula està composta per 'wohnen', viure, i 'wagen', que pot voler dir vehicle o atrevir-se. D'aquest joc de paraules neix l'obra de Rémi Pradère, que narra amb un llenguatge postdramàtic la història d'amor entre Emma, una noia activa amb ganes de veure món, i Anton, un noi més tranquil sense plans de canviar la rutina. Aquesta confrontació de personalitats és el que atrau la parella, però amb el temps els portarà a tenir desitjos oposats: ella voldrà marxar i ell es voldrà quedar. "La solució: comprar una 'roulotte'", comenta Pradère. Aquest és el punt de partida d'una obra que tracta la "dualitat entre el bé i el mal de la manera més pura", reconeix Serrano, a través dels elements típics d'un conte: amb un narrador i amb personatges màgics, com ara una fada, un àngel, una bruixa i un dimoni. L'obra incorpora audiovisuals i música en directe, sons orgànics i elèctrics influenciats per la música dels clubs berlinesos, 'raves' del Regne Unit i fins i tot l'atracció Templo de Fuego de Port Aventura.

'Wohnwagen', de la mà de Pràdere, es va representar el 2014 a Berlín amb intèrprets del grup jove de teatre P14 de la Volksbühne, entre els quals Max Grosse. El gener del 2015 la van portar a la Sala Beckett de Barcelona en versió subtitulada, i ara l'estrenen de nou però traduïda al català pel propi codirector i intèrpret, i amb la supervisió del poeta Àlex Reig Biosca. Tot i la traducció s'hi alternen altres llengües com el castellà, l'alemany, el francès i l'italià, idiomes dels intèrprets d'aquesta versió, per potenciar el pluralisme lingüístic europeu.