Wim Wenders: “Tant si les crítiques et fan sentir com un idiota o com un geni, la veritat no canvia”

Enviat especial a BerlínWim Wenders (Düsseldorf, 1945) és un dels noms destacats de la Berlinale, tant per l’homenatge que li fa el festival -cicle i Ós d’Or honorífic- com per l’estrena del drama en 3D Everything will be fine, en què James Franco és un escriptor en crisi. A més, el 22 de febrer podria guanyar el seu primer Oscar pel documental La sal de la Terra. Contesta les preguntes en veu baixa, a poc a poc. I, si somriu, ho fa amb els ulls tristos.

Els rodatges de La sal de la Terra i Everything will be fine es van solapar. Tot i ser un documental i una ficció, parlen de temes similars.

Sí, és curiós. Quan vaig acceptar La sal de la Terra no vaig adonar-me que també era sobre algú (Sebastião Salgado) que accepta la responsabilitat pel que ha fet i que, al final, les seves ferides són curades. No és cosa meva, simplement va sortir així.

Per què es va decidir a rodar Everything will be fine en 3D?

Quan rodava Pina ja vaig adonar-me que el 3D no servia només per rodar dansa, sinó per capturar l’essència d’una persona. En els primers plans dels ballarins de Pina el 3D magnificava els detalls com una lupa. Va ser llavors que vaig llegir el guió d’ Everything will be fine i sempre vaig pensar-hi com un film en 3D.

Després d’uns anys en què tothom experimentava amb el 3D, ara sembla que hi ha un retrocés en l’ús.

Seria un crim vergonyós que el 3D desaparegués perquè se n’ha abusat molt. El problema és que la majoria de films seriosos en 3D no han demostrat les virtuts de la tècnica. Ni tan sols La invenció d’Hugo, que m’agrada molt i és un preciós homenatge al cinema mut, però els personatges de la pel·lícula no existeixen com éssers vius, són caricatures.

A Everything will be fine James Franco afirma que un escriptor millora amb cada llibre. ¿Es pot aplicar la frase també a un cineasta?

Sé per experiència pròpia que aquesta idea no és sinó una il·lusió. Però és cert que hi ha autors que continuen fent grans obres a edats avançades. Mira Clint Eastwood, per exemple. Feia grans pel·lícules als 50 anys, als 60 i també ara, als 83.

Vostè té 70 anys. Com afecta la seva edat a la manera de plantejar-se el que li queda de carrera?

Em preocupa més el que no faré. Everything will be fine va trigar 5 anys a rodar-se. No podré fer un nombre infinit de pel·lícules, així que les que no faig són més importants que les que sí. L’elecció és la clau.

Ha parlat amb Herzog sobre això?

El Werner farà pel·lícules durant els següents 100 anys. No crec que les faci en 3D, això sí; és massa impacient. A La cova dels somnis oblidats de vegades començava a rodar abans que l’estereoscòpia del 3D funcionés.

Són amics?

Som molt bons amics, sí. I des que viu amb la Lena (Pisetski) és un home nou. És generós, amable... Abans no era exactament gentil. Ho sé perquè hem jugat junts a futbol. I ni tan sols en equips contraris... Érem companys d’equip! Però tant li feia. El Werner era un assassí.

Com el personatge que interpreta al film, James Franco també és una persona enigmàtica i reservada. ¿Va influir això a l’hora de fitxar-lo?

El James és una persona molt privada, però és la seva manera de protegir-se. A mi em sembla una persona molt valenta. No hi ha gaires artistes que s’arrisquin tant com ell.

Enguany rep el premi honorífic de la Berlinale. Quin és el seu millor record del festival?

A principis dels 70, un dia vaig topar amb François Truffaut, vam parlar una estona i després vam anar a fer un cafè. Ara no recordo res del que vam parlar. Segurament vaig estar tremolant tota l’estona. També recordo una trobada preciosa amb Satyajit Ray. Era l’època gloriosa en què el festival se celebrava durant l’estiu a Berlín Oest.

En els últims anys no ha tingut les millors crítiques de la seva carrera. L’afecten aquestes opinions?

No, perquè ja no les llegeixo. Abans sí que llegia les crítiques i em sentia ferit per unes, orgullós per altres... Però vaig decidir que si em feia mal llegir crítiques no havia de fer-ho. I si no llegeixes les dolentes, no tens dret a llegir les bones. Tant si et fan sentir com un idiota o com un geni, la veritat no canvia.