William Friedkin: “No hi ha cap revolució que sigui legal, és la seva naturalesa”

SitgesWilliam Friedkin (Chicago, 1935) ja no és aquell director amb fama de geni irascible del Hollywood rebel dels 70. Reflexiu, passa revista a una carrera brillant ('French connection', 'Càrrega maleïda', 'L’exorcista', etc.) que l’ha fet mereixedor del Gran Premi d’Honor de Sitges.

¿Com es va enamorar del cinema?

Veient 'Ciutadà Kane'. Tenia 20 anys i només havia vist pel·lícules per a nens. Anava al cinema els dissabtes per passar l’estona i després jugava a beisbol o a bàsquet. Però 'Kane' va ser una revelació, com Pau caient del cavall camí de Damasc. Em va despertar la curiositat pel cinema.

Va començar treballant a la televisió, fent documentals. L’experiència el va marcar com a director?

Et posaré un exemple. 'French connection' és una pel·lícula que es podria haver fet de moltes maneres, però jo la vaig fer amb un estil documental, per crear la sensació que la càmera topava amb l’acció, que no hi havia res escenificat. Volia que el públic se sentís en un documental.

¿És cert que la tria de Fernando Rey al film va ser un malentès?

Totalment. Jo volia Paco Rabal, però no sabia com es deia. Li vaig dir al meu director de càsting que fitxés “aquell paio de 'Belle de jour' que no s’afaita mai” i ell em va contestar: “¿Fernando Rey?”. I jo vaig dir “Sí, com es digui”. Quan va arribar el Fernando vam veure l’error, però em va caure tan bé que vam decidir seguir amb ell. El problema era que el seu personatge era un home brutal, un antic estibador i el Fernando era un dandi, tot un cavaller. Així que vaig canviar la naturalesa del personatge perquè s’adaptés al Fernando, que era un actor meravellós.

Com va acabar un noi jueu de Chicago dirigint la pel·lícula definitiva sobre exorcismes?

Per la història. No m’hi vaig aproximar des d’una perspectiva religiosa. Pots emocionar-te llegint el Nou Testament sense haver de prendre’t les històries de forma literal. El mateix passa amb 'L’exorcista'. Ah, per cert, en la mitologia jueva hi ha una cerimònia similar per expulsar del cos d’un nen el 'dybbuk', l’esperit maligne d’una persona morta.

Acaba de fer un documental sobre un exorcisme autèntic. Com va ser l’experiència per a vostè?

Terrorífica. Creia que sabia el que m’esperava, però no en tenia ni idea. Era aterridor, no t’imagines com es manifesten aquests canvis tan terribles en la personalitat. Calien cinc homes per contenir la persona exorcitzada, una dona de 32 anys.

Ha canviat la seva visió del tema?

No, per res. Abans ja creia que eren possibles. A veure, molta gent que es creu que necessita un exorcisme en realitat té problemes mentals seriosos. Però jo vaig treballar amb el pare Amorth, que abans d’exorcitzar ningú els fa passar reconeixement mental amb un psiquiatra amic seu. No pots anar i dir: “Estic posseït i necessito un exorcisme”.

L’estrena de 'Star Wars' va coincidir amb la de 'Càrrega maleïda'. Es diu que el triomf de l'una i el fracàs de l’altra va ser el principi del final del New Hollywood dels 70.

No t’ho sabria dir. George Lucas estava més sorprès que ningú per l’èxit de 'Star Wars'. El fenomen va sobrepassar les expectatives més optimistes de l’estudi. Però no sé si una cosa va influir en l’altra.

Està preparant l’adaptació del seu film 'Killer Joe' al format de sèrie de televisió. Li interessa el mitjà?

S’hi estan fent moltes coses interessants a la televisió i també no tan interessants, però plataformes com Netflix s’arrisquen més que el cinema. Dit això, el que veus a la pantalla del mòbil no és cinema, és entreteniment. Cinema és una pel·lícula que veus en un teatre amb una pantalla gran i un bon equip de so en la companyia d’altres persones. Amb el mòbil et distreus, però el cinema t’aïlla: no pots parar la pel·lícula, ni rebre trucades o mirar el mòbil.

Les noves tecnologies audiovisuals acabaran matant el cinema?

Així és. O almenys serà la mort del cinema tal com el coneixem ara. El que vindrà serà una altra cosa, però no serà cinema. Serà entreteniment, que no està pas malament.

En rebre el Gran Premi d’Honor a Sitges va reclamar

Sí. No sé qui té raó i qui no, però sé que no hi ha cap revolució que sigui legal, és la seva naturalesa. La revolució dels Estats Units no va ser legal. Estimo aquest país, però no sóc cap autoritat en la voluntat de la gent o les accions del govern. Espero que Madrid sigui capaç d’arribar a un acord pacífic amb Catalunya i tot és resolgui de forma pacífica i sense furgonetes policials.