‘Wild Rose’: una aspirant a estrella del country redefineix les seves prioritats

BarcelonaDirecció: Tom Harper. Guió: Nicole Taylor. 101 min. Regne Unit (2018). Amb Jessie Buckley, Matt Costello i Jane Patterson.

Si bé aquesta és una pel·lícula de formes amables, hi ha un fil que la uneix amb ‘A propòsit de Llewyn Davis’, el sentit elogi de la figura del perdedor que van dirigir els germans Coen. Només cal veure, per exemple, com es desenvolupen els dos viatges que fa la protagonista de ‘Wild Rose’ amb l’objectiu de catapultar la seva carrera de cantant country més enllà dels cels sovint encapotats de Glasgow. Rose-Lynn Harlan també és un personatge erràtic, amb una mare i dos fills petits que la contemplen amb una barreja d’estranyesa i commiseració. Un dels encerts del film és la mirada tendra, juganera per moments, amb la qual el director i la guionista eviten que la pel·lícula es decanti massa cap al drama. Hi ajuden la convicció i el carisma de l’actriu i cantant irlandesa Jessie Buckley, que ens fa empatitzar amb la seva causa, tot i que el seu trajecte no pot evitar reproduir certs llocs comuns (i subvertir-ne d’altres). Tanmateix, és saludable que una pel·lícula adreçada sobretot al públic jove com ‘Wild Rose’ trenqui una llança per allò local enfront d’allò global i funcioni també com a advertència contra les promeses enverinades d’èxit fulgurant que proporcionen alguns programes de televisió. Com el concurs musical britànic ‘I’d do anything’, de la BBC, en el qual es va donar a conèixer el 2008 la mateixa Jessie Buckley.