'West Side Story', la pel·lícula, fa mig segle de vida

BarcelonaHollywood sempre ha tingut predilecció pels musicals. Però mai cap ha deixat una marca inesborrable com West Side Story: una adaptació d'una obra teatral que va aconseguir al cinema l'èxit que li va faltar a Broadway. I ara celebra cinquanta anys de vida.

La pel·lícula, de United Artists, es va estrenar a Nova York el 18 d'octubre de 1961 i va enlluernar crítica i públic. La premsa va considerar que era una versió fidel de la producció escènica que va debutar quatre anys abans. Curiosament, el muntatge escènic va ser rebut amb tebior per experts i aficionats.

Va ser el pas per la gran pantalla que va elevar West Side Story a la categoria de clàssic: una dotzena d'Oscars –més que cap musical fins aleshores– i la popularització arreu del món dels cançons del tàndem Stephen Sondheim i Leornard Bernstein. D'America, Maria o Somewhere n'han interpretat versions des de Tom Waits fins a Metallica.

El film va ser protagonitzat per Natalie Wood, Richard Beyma, Russ Tamblyn, Rita Moreno, George Chakiris i David Winters i codirigit per Robert Wise, que quatre anys més tard faria Somriures i llàgrimes juntament amb Jerome Robbins, el coreògraf responsable de l'obra teatral.

Amb l'excel·lent acceptació que va tenir la pel·lícula, costa de creure que els més desencantats amb la cinta fossin seus creadors: Robbins va abandonar Wise en la direcció als pocs dies, i el dramaturg Arthur Laurents, que va fer el llibret per al teatre, es va declarar “horroritzat” quan va veure el llargmetratge. Va considerar que era una “caricatura irreal” de la comunitat portor-riquenya de Nova York.

El repartiment d'aquesta versió de Romeu i Julieta entre bandes juvenils novaiorqueses també hi va dir la seva: Rita Moreno, porto-riquenya que guanyaria l'Oscar pel seu paper d'Anita, va protestar perquè la van obligar a utilitzar un accent que no tenia i per l'ús d'un maquillatge per enfosquir la pell dels hispans.

Una altra de les polèmiques decisions dels productors va ser doblar les parts cantades, fins i tot encara que els actors poguessin fer la feina. Això li va passar a Moreno i també a Natalie Wood; les cançons van ser interpretades per Marni Nixon, fet que no va agradar gens a Wood.

És probable que, després de 50 anys i fer-li guanyar a l'obra un lloc d'honor entre els musicals de teatre–la producció s'ha llicenciat més de 40.000 vegades, la música l'han interpretat, entre d'altres, Josep Carreres o Barbara Streisand– Rita Moreno recordi amb més afecte el seu pas pel film. El 15 de novembre es llançarà la pel·lícula per primer cop en Blu-ray amb nombrosos continguts extra.