El West End torna a bategar, molt afeblit per la falta de turistes

LondresNo van esperar ni un instant. L'obra que més temps porta en cartell al West End londinenc, La ratera, d'Agatha Christie, estrenada el 6 d'octubre del 1952, va ser la primera a tornar a aixecar el teló dilluns passat, el primer dia en què els teatres i cinemes de la capital britànica, així com altres establiments d'oci, estaven autoritzats a reobrir a l'alleugerir-se les mesures de confinament a Anglaterra. La Ratera ha sigut el primer de la dotzena d'espectacles que s'han recuperat aquesta setmana.

Les butaques del St Martin's Theatre van acollir públic per primer cop des del 16 de març del 2020, en una sessió especial, carregada d'emoció, però amb no gaire públic tot i que els preus de les entrades més barates no superaven els 21 euros. Des de l'escenari, Adam Spiegel, el productor d'aquest clàssic, es va mostrar orgullós que fos La ratera la peça que liderés "la reobertura del West End, un moment molt emocionant i important per a tota la ciutat".

Malgrat la bona notícia, les incerteses sobre la indústria de l'espectacle, i en especial per al West End, continuen sent enormes. Dels 550 seients del St Martin's Theatre de moment només se'n poden omplir 250, en principi fins al 21 de juny, quan el Regne Unit podria tornar a una normalitat gairebé prepandèmica, eliminant les mesures de distància física.

Però molt més greu és que una volta pels carrers més populosos del West End, des de Covent Garden fins a Regent Street, mostra el veritable gran repte de la indústria: la falta de turistes. Dels gairebé 40 milions que van viatjar al Regne Unit el 2019, es va passar a menys de 8 el 2020, d'acord amb dades de Visit Britain. I un 85% dels turistes, especialment els més de 4,5 milions que arriben anualment de mitjana dels Estats Units, compren, almenys, dues entrades per a algun espectacle del West End. Dels 15,3 milions d'espectadors que van passar per una sala o coliseum adscrit a la Society of London Theatre, gairebé cinc milions eren estrangers.

Obres de teatre i musicals havien fet plans l'estiu passat per poder tornar a aixecar els telons entre octubre i novembre del 2020. Però les previsions mai no es van acomplir, després que el govern Johnson ordenés un nou confinament que, a la pràctica, i pel que fa als escenaris, s'ha mantingut fins aquest dilluns, amb comptadíssimes excepcions durant un parell de setmanes prèvies a les festes de Nadal, i amb nou confinament, efectiu des del 18 de desembre.

'Hamilton', la veritable prova de foc

En paraules de Julian Bird, director executiu de la Society of London Theatre, "l'impacte econòmic ha sigut devastador". Si es té en compte que les previsions pel que fa al turisme és que no es reprendrà, en el millor dels casos, al 60% o 70% dels nivells del 2019 fins a l'estiu de l'any vinent, "les perspectives no són gaire optimistes", ara per ara.

Des de dilluns passat, però, la cartellera londinenca s'ha anat animant a poc a poc. Hi ha hagut no només la recuperació d'espectacles suspesos, sinó també alguna estrena. Dimarts passat, per exemple, va obrir Cruise al Duchess Theatre, una peça sobre l'impacte de la sida. No serà fins al mes que ve que el pols de Theatreland comenci a agafar més volada. Amb tot, algunes representacions mostren les encara limitacions actuals. Quan al juny es reprenguin les representacions de The play that goes wrong al Duchess Theatre, els espectadors que hagin vist abans l'obra s'adonaran que algunes escenes s'han hagut d'adaptar a condicions de seguretat postcovid.

La gran prova de foc, però, tindrà lloc el 19 d'agost amb la recuperació de Hamilton, de Lin-Manuel Miranda, el més gran èxit dels últims cinc anys a Londres i Nova York. I no hi ha dubte que n'hi ha moltes ganes. Per a les primeres representacions, en principi ja sense distància de seguretat, queden menys d'un parell de desenes de seients lliures. Els plens diaris estan assegurats fins a l'adeu, el febrer del 2022.