Wes Anderson se'n va d'acampada a Canes

CanesLa 65ena edició del Festival de Canes no podia començar millor. Wes Anderson ha donat una nova lliçó de comèdia i cinema a 'Moonrise Kingdom', el film inaugural, on el director de 'Fantastic Mister Fox' il·lustra la frescor i la ingenuïtat del primer amor en un relat ambientat el 1965 en un campament de 'scouts'. "Volia capturar l'emoció d'enamorar-se quan encara ets un nen", ha explicat Anderson en roda de premsa. Fidel al seu estil, Anderson ha dissenyat el film com un festival visual, amb seqüencies prodigioses i una direcció d'art única que no defraudarà als seguidors del director.

A 'Moonrise Kingdom', Anderson contraposa la puresa dels nens a uns adults atrapats en relacions infelices i deslleials. "La majoria dels personatges tenen 12 anys o bé són més aviat a prop dels 65", ha raonat. "El món que comparteixen desapareixerà quan els joves tinguin 18 anys". L'elecció del 1965 és intencionada: el film captura la sensació d'un món fràgil que està punt de canviar de forma irreversible. "Un canvi similar al que els Estats Units van experimentar llavors", ha afegit.

En el repartiment no falten cares habituals d'altres títols del cineasta com Bill Murray o Jason Schwartzman ("m'agrada pensar en els actors i actrius amb qui treballo com una petita companyia de teatre", comentava el director), però també s'incorporen nouvinguts a la 'troupe' d'Anderson com Frances McDormand, Edward Norton i Bruce Willis. "És molt divertit veure una gran estrella d'acció com ell interpretant el policia d'un poblet gairebé inexistent", ha comentat sorneguer Murray sobre Willis. "Però no es pot queixar, cap al final té el seu moment 'Jungla de cristall'".

Sobre la qüestió de treballar sovint amb el mateix director, Murray ha confessat que "de vegades vols tornar a treballar amb un director, de vegades perdre'l de vista, i de vegades t'acompanyen a l'aeroport de seguida que acabes les teves escenes perquè ets tu a qui volen perdre de vista". Murray, en ratxa, ha rematat amb la seva definició de film artístic: "és una feina on treballes un munt d'hores, no et paguen un ral i, al final, l'únic que en treus és un viatges al Festival de Canes".