Werner Herzog: “L’Univers no el va crear Walt Disney”

BarcelonaEl cineasta alemany Werner Herzog (Munic, 1942) va publicar el 2004 un llibre fascinant, traduït al castellà amb el títol La conquista de lo inútil. Es tractava del diari de rodatge de la pel·lícula Fitzcarraldo (1982), un projecte que va néixer d’una imatge: un gran vaixell de vapor en una muntanya. Però Herzog no es limitava a fer de notari de l’aventura fílmica, sinó que reflexionava sobre la naturalesa humana com a gestora d’allò inútil. Aquella idea lliga amb Èxtasi i terror a la ment de Déu, la xerrada que va compartir ahir al CCCB, dins del festival Kosmopolis, amb Paul Holdengräber, fundador del programa Live de la Biblioteca Pública de Nova York.

El públic que va omplir el hall del CCCB va ser rebut amb la projecció d’una escena de la pel·lícula El tinent corrupte (2009), de Herzog, en què Nicolas Cage té al·lucinacions en què apareixen iguanes i riu amb un riure diabòlic. “Vaig dir-li al Nicolas que havia d’intentar ser el reflex del mal, i gaudir-ne: t’ha d’agradar ser dolent!”, va dir Herzog quan Holdengräber li va preguntar com havia aconseguit que Cage interpretés d’aquella manera.

La tria de l’escena tenia sentit. Herzog la va aprofitar per introduir la necessitat de “mostrar l’èxtasi i el terror” en l’art i per explicar que “detesta la mirada naïf a la natura”. “L’Univers no el va crear Walt Disney!”, va dir un home que proposa “mirar les coses a la cara”. La conversa, amb la filmografia de Herzog com a punt de referència, va estar esquitxada del peculiar sentit de l’humor del director d’ Aguirre, la còlera de Déu : “Soc l’única persona clínicament sana de la indústria del cinema mundial”. I encara que el to semblava lleuger, va tocar profunditats metafísiques, com quan va recordar que el papa Benet XVI demanava on era Déu durant l’Holocaust. “Crec que Benet XVI va plegar perquè dubtava de la seva fe. M’agradaria preguntar-l’hi”, va dir Herzog uns minuts abans de celebrar el joc de Busquets i la remuntada del Barça i d’assegurar que “el gran error del segle XX va ser la fi de les utopies socials”, i que “el segle XXI ens porta cap al final de la utopia tecnològica”. Pessimista, però amb un somriure diabòlic.