Warhol, Basquiat i Fontana en blau

Del blau es diu que és el color de la simpatia i la confiança. També que és un color fred i que està associat a la tristesa. Al col·leccionista Carlo Salvi li va canviar la vida. “El meu pare sempre deia que quan va començar a vestir de blau, tot li va començar a anar bé”, diu Vanessa Salvi, la seva filla i la fundadora de la Blueproject Foundation. Amb motiu del cinquè aniversari de l’entitat, el nom de la qual és un homenatge a Carlo Salvi, han tornat a reunir vuit peces que pertanyien al col·leccionista i que ara estan disperses en col·leccions particulars. Per la importància que el blau va tenir per al col·leccionista, que va morir el 2010, les obres tenen com a tret comú aquest color. També que són peces de grans noms, com ara Jean Michel Basquiat, Andy Warhol, Yves Klein, A.R. Penck, Lucio Fontana i Howard Hodgkin. A més de l’exposició, coincidint amb el cinquè aniversari, han tancat la cafeteria per convertir-la en la tercera sala, que dedicaran a manifestacions relacionades amb el cos, com la performance i la dansa.

La mostra porta per títol Still blue i són peces que ja es van poder veure a l’exposició inaugural de la Blueproject. Però ara el muntatge és diferent. “Hem intentat crear un efecte cromàtic diferent pintant les parets de gris perquè combini amb el blau”, diu Renato Della Poeta, director artístic de la fundació i comissari de la mostra juntament amb Pedro Torres i Cristina Torres, també de l’equip de l’entitat. En l’exposició anterior, com explica Della Poeta, “la llum i les parets blanques provocaven una atmosfera més elèctrica que hem volgut transformar”. La raó per la qual han decidit tornar a mostrar aquestes obres és que ara l’espai ja és conegut. “Hi ha gent que ve només per veure el Basquiat i s’hi passen hores davant”, diu el director executiu de la fundació, Gerardo Peral. L’obra porta per títol The Dingoes that park their brains with their gum i es remunta al final de la vida de l’artista. “La va pintar l’any que va morir, després d’una cura de desintoxicació. És una obra molt endreçada per ser de Basquiat”, explica Peral.

Pel que fa a Warhol, està representat per una pintura de l’Estàtua de la Llibertat. El blau de l’obra és un homenatge a França, que va regalar el monument als Estats Units. “El blau és el mateix que el del tabac Gitanes”, diu Peral. També hi ha un retrat quàdruple de Mickey Mouse de la sèrie dels mites nord-americans de Warhol. L’obra de Lucio Fontana crida l’atenció perquè el marc forma un teatret juntament amb la tela que, en lloc dels característics talls de l’artista, té una filera de forats. L’obra d’Yves Klein no és la mateixa que en l’exposició inaugural: ara hi ha una Venus del característic to blau de l’artista. L’obra més recent del recorregut és posterior a la mort de Carlo Salvi, el 2010: una peça de Daniel Buren que recorda un tendal però que té la particularitat que està feta amb fibra òptica i si no està connectada a la llum no es poden veure les franges blaves que té.

A més de la qualitat de les obres, l’exposició permet veure a Barcelona artistes poc habituals a la ciutat, com ara el nord-americà Mark Tansey, que acostuma a fer obres monocromes. En el cas de Howard Hodgkin, es pot veure una pintura que és tota una lliçó d’economia de mitjans: la taca blava que protagonitza la pintura està inclinada i s’estén al marc, com si de sobte tot un mar comencés a vessar dins la sala. “És action painting des de l’interior”, diu Peral. Finalment, Jörg Immendorff repassa diversos moments de la història recent d’Alemanya en una pintura presidida per la Malenconia de Dürer.