'Wakatt', "el gran espectacle de dansa" del Festival Grec
El muntatge del coreògraf Serge Aimé Coulibaly es podrà veure els dies 22 i 23 de juliol al Teatre Grec
BarcelonaWakatt, en la llengua mossi de Burkina Fasso, significa "el nostre temps". És el títol de la nova creació del coreògraf i ballarí Serge Aimé Coulibaly, un espectacle de dansa contemporània que arriba aquest dijous i divendres, de la mà de la companyia Faso Danse Théâtre, al Teatre Grec. "És un espai impressionant. N'havia vist les fotografies, n'havia vist els plànols. Però després de sentir-lo, de veure'l, penso que és com si fos concebut per a aquest teatre", ha assegurat Aimé sobre el Teatre Grec.
"Hem volgut crear un món imaginari, en què els homes són en un món que s’acaba i un món que comença i estem ballant damunt les cendres. Les pedres, l'espai, és perfecte", explica Aimé, nascut a Burkina Faso, format amb grans mestres de la dansa com Alain Platel i Sidi Larbi Cherkaoui i amb produccions presentades en nombrosos teatres d'Europa i l'Àfrica.
En paraules de Cesc Casadesús, director del Grec Festival de Barcelona, el muntatge és "el gran espectacle de dansa" del Grec. Una proposta arriscada, plena de complexitat, riquesa i bellesa, amb "prou força per presentar-lo per la porta gran, al Teatre Grec". Al llarg de 75 minuts, Aimé examina els canvis socials i les qüestions que ens preocupen del nostre temps a través d'un llenguatge de dansa que parteix de la violència interna, l'instint humà, la urgència i la necessitat d'expressar-se. "Quan vaig començar a presentar aquest espectacle volia parlar de la pujada del nacionalisme a Europa. Hi havia parets a tot arreu que s’anaven construint. Amb la tecnologia i el món digital, en lloc de ser més a prop anem alçant parets, anem construint murs", ha explicat el coreògraf. "Hi ha una força de l'Àfrica en nosaltres però dins una universalitat. No necessites saber coses de l'Àfrica per entrar en l'espectacle", ha subratllat.
El muntatge, que deu ballarins d'arreu de l'Àfrica porten a escena, va ser creat entre dos confinaments i just després de l'assassinat de George Floyd. "Una de les primeres coses que van sortir en les improvisacions va ser córrer per sobreviure", ha explicat el creador de l'obra. És precisament això el que es pot veure a la primera escena, que representa "el poble negre que fuig i li disparen un tret a l'esquena". A la vegada, a Wakatt, la dansa s'entrecreua amb la música en directe de Malik Mezzadri, un músic de jazz que té un estil exuberant en què fa cantar i xisclar la seva flauta.
Malgrat que l'espectacle reflexiona sobre la por respecte als altres, el terrorisme, la immigració i el medi ambient, també obre una porta a l'esperança. "Soc una persona molt optimista, que creu que pot canviar el món a través d'un espectacle. És el treball d'una persona que ve de l'Àfrica, però que sobretot és un ciutadà del món", diu Aimé.