“Vull fer tantes pel·lícules com Manoel de Oliveira”

BarcelonaEls germans Paolo i Vittorio Taviani, referents d’una generació irrepetible del cinema italià -la de mestres com Bellocchio i Bertolucci-, viuen a Roma prop d’un parc on cada matí passegen plegats els respectius gossos. “També passegem els cervells -explicava ahir Paolo Taviani a la Filmoteca-. I parlem una mica de tot: de la gent del nostre voltant, dels llibres que llegim, de les pel·lícules que veiem... Fa uns anys parlàvem de dones. I així van sorgint les idees”. En els últims temps, però, el Paolo passeja el gos sol perquè el seu germà, de 89 anys, va patir un atropellament i encara no s’ha recuperat. Per això també va rodar tot sol el seu últim film, Una questione privata, que ahir va obrir la retrospectiva que la Filmoteca dedica fins al maig als directors italians.

És el primer cop, doncs, que els Taviani no dirigeixen junts, cosa que li causa “molt de dolor” al Paolo. Normalment els germans es reparteixen les escenes, una cadascun; i si són senars, tiren una moneda a l’aire per veure qui es queda l’última. “El nostre equip només es pot adreçar a qui en aquell moment dirigeix l’escena”, assenyala el cineasta, recordant que a Marcello Mastroianni el mètode no li agradava i s’adreçava a tots dos com a “Paolo-Vittorio”. “Quan li van preguntar a Canes com havia sigut treballar amb dos directors alhora va dir: «Ah, però eren dos?»” A Una questione privata, recordava ahir el Paolo, els primers dies de rodatge no parava de mirar enrere després de cada presa, buscant l’aprovació del seu germà, que evidentment no hi era. “Però cada dos dies li enviava el material que havíem rodat i després parlàvem per telèfon -afegeix-. I teníem unes discussions terribles! Però sempre és així. La gent es pensa que la nostra relació és idíl·lica, però no ho és, discutim molt. Som humans i l’ànima humana és així”. Al final, Vittorio Taviani sí que va poder assistir al muntatge, i la pel·lícula s’ha estrenat com “un film de Paolo i Vittorio Taviani”.

Una filmografia inacabada

A Una questione privata, ambientada a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, un partisà intenta rescatar un amic -i alhora rival en l’amor per la dona que estima- que els feixistes han fet presoner. El director ha evitat comentar el film abans de la projecció: “Quan els cineastes parlem de les pel·lícules abans de la projecció acabem dient coses molt boniques de nosaltres mateixos. Que si volíem dir això, que si teníem aquella intenció... És millor que la gent la vegi i després ja la comentarem”.

La retrospectiva dels Taviani inclou gairebé tota la seva filmografia de 21 llargmetratges. “Només n’hem deixat fora un telefilm de mutu acord”, aclaria Esteve Riambau, director de la Filmoteca. A més de l’estrena d’ Una questione privata, Paolo Taviani presentarà avui un altre dels seus treballs, San Michele aveva un gallo. “L’he triat perquè és un film que el Vittorio i jo ens estimem molt però que és molt poc conegut, tant que a Itàlia no es va arribar a distribuir i fora d’Itàlia només el coneixen alguns directors que admiren el nostre cinema -va explicar-. Però hi ha un altre motiu: fa tres anys, en una presentació a Madrid de Cèsar ha de morir, un home es va aixecar durant el torn de preguntes i ens va explicar que era d’un poble de Lleó i que de petit el mossèn els permetia projectar pel·lícules en una sala petita de la parròquia. I un dia van posar San Michele aveva un gallo. I els va commoure tant, que la cançó que sona a la pel·lícula es va convertir en l’himne secret antifranquista de la seva colla d’amics!”

Tot i els seus 78 anys, la vitalitat de Paolo Taviani és contagiosa. Es nega a fer balanç de la seva carrera (“Sona com un obituari”, riu). “Tinc un futur llarguíssim al davant. I espero fer moltes pel·lícules encara. Tantes com Manoel de Oliveira!”