'Vivarium': confinament en casa amb jardí
Jesse Eisenberg i Imogen Poots són una parella atrapada en una solitària i inquietant urbanització
BarcelonaDirecció: Lorcan Finnegan. Guió: Garret Shanley i Lorcan Finnegan. 97 min. Irlanda, Dinamarca i Bèlgica (2019). Amb Imogen Poots, Jesse Eisenberg i Jonathan Aris. Disponible a Movistar+ i Sala Virtual de Cine
A Casa amb jardí, relat inclòs a L'illa de Maians, Quim Monzó descrivia amb lucidesa cristal·lina el malson uniformador del barri residencial. Un home arribava a casa, feia un petó a la dona i jugava amb el gos. Tot anava bé, fins que s'adonava que no era ni la seva casa, ni la seva dona, ni el seu gos. Però estava cansat, era de nit, així que acabava pujant al dormitori. El punt de partida de Vivarium és perfecte per a un inquietant relat curt o per a un episodi de La dimensió desconeguda: una jove parella que busca lloc per viure visita una misteriosa i solitària urbanització i s'hi queda atrapada.
La referència a la sèrie televisiva creada per Rod Serling als anys 50 no és casual, ja que l'estètica del film, marcada per la geomètrica i laberíntica repetició de carrers, cases i jardins, remet al paisatge suburbial d’aquella època en el qual, com a Vellut blau de David Lynch, la gespa impecable oculta secrets terribles. És una llàstima, però, que Vivarium prometi més del que acaba oferint. Obsessionat amb establir les confuses regles d'aquest univers tancat, el film perd l'oportunitat de desenvolupar un discurs profund sobre la lògica perversa del mercat immobiliari o els clarobscurs d'una institució clau del capitalisme com la família nuclear. Ni tan sols la claustrofòbica situació dels protagonistes resulta gaire angoixant: tal com estan les coses, estar confinats en una casa amb jardí no deu tan malament.