'Vitalina Varela': una nova elegia de Pedro Costa a la dignitat dels desheretats
Nova obra mestra del director portuguès, gran triomfadora al Festival de Locarno del 2019
'Vitalina Varela'
(5 estrelles)
Direcció: Pedro Costa. Guió: Pedro Costa i Vitalina Varela. 124 min. Portugal (2020). Amb Vitalina Varela i Ventura. Estrena al cinema
En una colpidora escena de Vitalina Varela, la protagonista, parcialment submergida en una penombra que remet als clarobscurs de Caravaggio, afirma que, “si hi ha amor, les coses han de funcionar”. I ho diu malgrat arrossegar el llast de la misèria material i l’infortuni sentimental: Vitalina Varela (una no actriu que el cineasta portuguès Pedro Costa va conèixer en el rodatge del seu anterior film, Cavall diners) interpreta una dona de 55 anys que arriba a Portugal procedent de Cap Verd pocs dies després de la mort del seu marit, al qual portava més de dues dècades esperant retrobar. Així, sobre la insubornable integritat personal d’aquesta heroïna tràgica, Costa construeix la seva nova elegia fílmica a la dignitat dels desheretats, amb la qual retorna a les barraques del suburbi lisboeta de Fontainhas, escenari de títols memorables com No quarto da Vanda i Juventude em marcha.
Ja fa més de vint anys que Costa va edificant, pel·lícula rere pel·lícula, el seu gran projecte humanista i tenebrista, en què l’aura fantasmagòrica d’uns escenaris en ruïnes, hereus del cinema de Jacques Tourneur, contrasta amb la fulgurant fermesa dels protagonistes, que esdevenen testimonis verídics dels sotracs de la història europea moderna, de les aberracions del colonialisme al fracàs en la construcció d’una societat del benestar. Sobre les cendres d’aquest passat que reverbera en el present, Costa traça, amb la seva càmera digital, la imponent constel·lació humana de Vitalina Varela, un film de parets humitejades i ímpetus indomables, de llençols tacats de sang i abraçades sublims, d’estómacs buits i voluntats obstinades. Vet aquí la nova obra mestra d’un cineasta compromès amb la grandesa del cinema i de l’esperit humà, un artista no reconciliat amb les injustícies del nostre temps.
