'La virgen de agosto', un viatge de revelacions pel Madrid estival
Crítica del cinquè llargmetratge de Jonás Trueba, el primer amb un gran personatge femení
Madrid Direcció: Jonás Trueba. Guió: Itsaso Arana. 125 min. Espanya (2019). Amb Vito Sanz, Itsaso Arana i Joe Manjón.
No són habituals les pel·lícules que capten amb subtilesa certs estats d'ànim o certes maneres d'estar en el món. Quan, de tant en tant, n'apareixen, ho enlluernen tot com si fossin un miracle. És de la possibilitat d'un miracle que ens parla precisament 'La virgen de agosto', el cinquè llarg de Jonás Trueba i una nova carta d'amor dirigida a la ciutat on viu, el Madrid de les trobades, de les nits interminables i de la calor insuportable, tan madrilenya, que ofega els dies i les nits d'estiu. La pel·lícula segueix el periple de l'Eva, interpretada per la també guionista del film Itsaso Arana, una noia que ha tocat fons i que per això es deixa emportar per les mil i una possibilitats que sembla oferir-li la vida durant la primera quinzena d'agost, quan les revetlles marquen el calendari. La seva odissea és un viatge de revelacions per aprendre a gaudir de la llibertat que Trueba filma mitjançant una posada en escena més iconogràfica que en treballs anteriors. També amb una lleugeresa encisadora, gairebé perfecta. El primer gran personatge femení de l'univers 'Los ilusos' s'ho mereixia.