Laura Bates: "Puc rebre 200 amenaces al dia dient-me que em volen violar o matar"

BarcelonaLaura Bates (Oxford, 1986) va crear el 2012 Everyday Sexism Project, el portal digital on les dones poden denunciar situacions de sexisme. I no es va aturar aquí. Ha publicat, entre altres llibres, Sexismo cotidiano (2014). El 2015 va ser guardonada amb la Medalla de l’Imperi Britànic per serveis d’igualtat de gènere. En el seu últim projecte ha navegat per una densa i immensa xarxa d'incels [celibat involuntari en anglès] i grups misògins. Fa esfereir el que ha trobat. Ho explica a Los hombres que odian a las mujeres (Capitán Swing). Bates es pregunta per què no en diem terroristes dels que maten dones perquè són dones.

S'ha endinsat a la xarxa per treure a la llum àmplies comunitats misògines. Són grups d'homes que expressen sense embuts el seu odi a les dones i defensen la violació i la violència. Per què aquest odi?

— En part, per les desigualtats de gènere. Per com socialitzem des de molt joves. En general, les dones aprenen a fer-se costat, a intimar, a ser més obertes amb les seves emocions, a construir xarxes. Els homes aprenen a ser durs, a no plorar, a vegades pateixen atacs homofòbics o burles si tenen amistats íntimes. I tot això els dona pocs recursos i els fa més vulnerables quan se senten sols o les coses no els surten bé.

Vostè fa moltes xerrades amb gent jove. Diu que les coses han empitjorat en els darrers dos anys.

— És molt important que no en fem responsables els moviments feministes, com el Me Too. Ho veiem en el transcurs de la història. Quan hi ha un progrés en termes de justícia social, hi ha reaccions negatives. El que ara estem veient, però, és una reacció radical i violenta que internet ha facilitat. Atacar les dones dona clics. Es normalitza el que no s'hauria de normalitzar. Jo he sentit dir al Today, un dels programes de televisió més famosos, que el Me Too era una cacera contra els homes. A tot plegat afegeix-hi els comentaris de líders polítics de dretes o tertulians. Fins i tot Donald Trump, quan era president dels Estats Units, va dir que vivim uns temps en què els homes joves haurien d'estar espantats.

Què és la manosphere?

— Són grups d'homes que comparteixen la idea de la supremacia masculina. Creuen que els homes són superiors i han de manar tant a la societat com en l'àmbit domèstic. Per a ells, les dones són objectes sexuals. Els incels són homes que no tenen sexe i en donen la culpa a les dones, perquè creuen que és el seu deure complaure'ls. Es creuen amb el dret a venjar-se. Reivindiquen una revolta conta les dones, atacar-les físicament i sexualment. I molts ho han fet en la vida real. D'altres creuen que si pagues diners i aprens algunes estratègies pots fer que les dones facin el que vulguis. N'hi ha que creuen que les dones són perilloses i terribles i que se n'han d'apartar. N'hi ha que diuen que el feminisme ha anat massa lluny i que els homes ara són una minoria oprimida. Tenen fòrums, blogs, vídeos, plataformes... És un ecosistema complex.

A part de l'odi a les dones, tenen alguna altra cosa en comú?

— La seva radicalitat. Potser les diferències estan en per què acaben aquí. Hi ha adolescents enfadats amb el món a qui els costa relacionar-se amb les dones, i que busquen consell i que acaben sent radicalitzats. Hi ha homes que surten d'un divorci enfadats i ressentits. No els podem descriure com a homes desesperats, perquè això no és així. Tampoc són homes tristos i solitaris que ens hagin de fer pena, ja que tenen una gran influència dins i fora de les xarxes.

No són una minoria?

— No, en un sol fòrum hi pot haver entre 15.000 i 20.000 homes. Poden arribar a tenir 2,5 milions de visites al mes. És tan important el nombre de registrats com les visites. Al Regne Unit calculo que hi pot haver uns 10.000 incels. Els Estats Units i el Canadà són els països que concentren més incels; després, a Europa, el Regne Unit, Espanya i França. Però les seves idees arriben a moltíssima gent, com els estudiants dels instituts, dels quals parlo al llibre. No són incels, però estan donant els mateixos missatges i les mateixes xifres. Als Estats Units, un 27% dels homes diuen que no tindrien una relació en l'àmbit laboral perquè segur que després les dones menteixen i els acusen de violació. A Espanya, un de cada cinc homes d'entre 15 i 29 anys diu que la violència de gènere és una invenció ideològica. És preocupant la influència que tenen.

Què hem fet malament?

— Necessitem ser conscients que la violència misògina és una amenaça terrorista. Com a societat ens costa concebre que la misogínia és una forma d'extremisme, està massa normalitzada. S'hauria de legislar en aquest sentit. Hi ha hagut assassinats en nom d'aquesta ideologia misògina i, per tant, és terrorisme. També s'hauria d'intervenir a internet. No ajuda que als instituts o a les escoles se'n parli un dia a classe i després els estudiants es passin set hores al dia immersos en aquestes xarxes. TikTok ha ensenyat els vídeos d'Andrew Tate [un influencer d'extrema dreta que està acusat de formar part d'una xarxa de tràfic de dones que les obligava a gravar material pornogràfic que després es difonia per internet per obtenir-ne beneficis econòmics]. Aquests vídeos han rebut onze bilions de visites. Estan facilitant la desinformació i el radicalisme. Si no es regula, continuarà passant perquè genera molts beneficis econòmics.

Som massa tolerants amb la violència contra les dones?

— Sí, a vegades perquè ni tan sols en som conscients. Quan Alek Minassian va matar una desena de persones a Toronto el 2018, inicialment cap mitjà de comunicació va explicar que la majoria de les víctimes eren dones. Quan el van arrestar va dir que era un incel i que ho havia fet perquè odiava les dones i les volia castigar. La policia va dir que era un incident aïllat i que Toronto era una ciutat segura, però ningú ho va associar amb un atac terrorista. A Espanya, una de cada cinc dones ha patit algun tipus d'abús. Forma part de les nostres vides i la societat no ho reconeix com una forma de radicalisme.

Hi ha homes que també són actius a favor dels drets de les dones.

— Sí, hi ha importants moviments nascuts als anys 60 i són molt actius. Hi ha organitzacions com Equimundo i White Ribbon. Hi ha homes amb reconeixement públic que denuncien aquesta violència. Homes als equips de futbol, músics com Jordan Stephens, esportistes com el tenista Andy Murray. Hi ha estudiants i professors molt conscienciats. Hi ha esperança.

Parlar i denunciar aquesta violència també l'ha posat en el punt de mira dels homes que odien les dones.

— Sí, en un mal dia puc arribar a rebre 200 amenaces dient-me que em volen violar o matar. Visc amb protecció policial i sistemes d'alarma. És difícil no viure amb por, però em considero privilegiada de poder parlar-ne i denunciar-ho. Altres dones, en altres llocs del món, no poden fer-ho.