La violència d'una Medea sola i menyspreada esclata al Lliure

BARCELONALes tragèdies gregues s'han convertit en habituals a la cartellera teatral barcelonina. Pablo Derqui va ser 'Calígula' al Romea al novembre, 'Troyanas' de Carme Portaceli, va passar pel Festival Grec a l'estiu i actualment es pot veure 'l'Èdip' d'Oriol Broggi. Al Lliure de Montjuïc, a partir de l'11 d'abril, s'afegirà a la llista una nova heroïna, la infanticida més mítica de la societat patriarcal hel·lena, 'Medea'. "Darrere de totes aquestes tragèdies hi ha una gran violència i nosaltres intentem explicar-nos la nostra violència i la dels altres", diu Lluís Pasqual, que dirigeix l'obra interpretada per Emma Vilarasau, Roger Coma, Joan Sureda i Andreu Benito. "Al món ha explotat una gran irracionalitat, si penses que a la Xina hi ha Xi Jinping, a Rússia, Putin i als Estats Units, Trump, no t'aixecaries del llit. És pura irracionalitat", afegeix Pasqual.

Tot allò execrable

I Medea és el caos. Com escriu Rosa Sala Rose, representa pels grecs les tres característiques definitòries d'allò execrable: "Feminitat, animalitat i la barbàrie". Amb l'agreujant que l'heroïna surt victoriosa del drama. Medea és la filla del rei de Còlquida i traeix al pare per ajudar Jasó, cap de la nau dels Argonautes, a aconseguir el toisó d'or. Ambdós s'acaben casant i vivint a Creont fins que un dia el rei decideix desterrar Medea, perquè vol casar al seva filla amb Jasó. Medea, però, no està disposada a ser submisa ni a desaparèixer humiliada i en silenci. Mata a la seva rival, assassina els fills, i fuig en un carro que arrosseguen els cavalls alats. "Medea és inabastable –diu Vilarasau. És l'altra, l'estrangera, allò diferent que ens fa por perquè no ho coneixem, la víctima que es converteix en botxí i entra en desequilibri, en qüestió de minuts pren decisions molt bèsties", diu l'actriu. "Medea ho ha donat tot per Jasó i ell la traeix, el dolor l'aparta de tots els altres sentiments però no és una boja", afegeix Vilarasau.

Un espai gran per a una Medea intensa

Medea és tan intensa que Vilarasau creu que l'obra hauria semblat inversemblant en un espai petit. L'escenari és gran i pràcticament despullat de qualsevol element. El vestuari també és inexistent: "Sembla que no hi hagi ni vestuari ni espai", diu Pasqual. A l'obra hi ha un vídeo on poden veure imatges, entre altres, de 'Medea' (1988) de Lars Von Trier i 'Medea' (1969) de Pier Paolo Pasolini. Hi ha la música de Radiohead, Jeff Buckely, Nirvana o Metallica.

Una de les grans dificultats de l'obra és aconseguir el to adequat. Amb Albert Conejero, Pasqual ha fet una versió a partir d'Eurípides i Sèneca. Hi són tots els textos (excloent els del cor). "Som molt a prop dels mites grecs però molt lluny del teatre grec", assegura el director teatral. Com el públic contemporani veu el teatre no té res a veure en com el rebia el públic de la Grècia clàssica. "Els grecs hi anaven a aprendre i ara es descobrirà, els grecs no es qüestionaven el que veien i el públic contemporani té un judici crític", reflexiona Pasqual. També ha canviat molt la interpretació: "Han passat 2.500 anys, passem de la retòrica a una interpretació versemblant que no vol dir naturalista", diu Pasqual. El cor queda reduït a les cites que diuen els missatgers. Coma, que es posa a la pell de Jasó, diu que l'obra l'ha agafat en un moment dolç de la vida: "Soc pare i això també em vincula amb la història", diu Coma. "No hi ha tensió dramàtica, com que tothom sap quin és el final, podem concentrar-nos més en com ho van fer", afegeix l'actor. "Hi ha més intuïció que no pas consciència", conclou.

És la segona 'Medea' de Lluís Pasqual. La primera va ser amb Núria Espert el 1981. "No m'ha vingut ni una ombra ni un flaix d'aquella obra. Dec haver canviat molt", diu.