La violència de ‘Blasted’ irromp per primer cop a Catalunya

BarcelonaSarah Kane (Essex, 1971 - Londres, 1999) tenia 23 anys quan va estrenar Blasted. Era la seva primera obra de teatre i la resposta de la crítica va ser implacable. “No van entendre-la, la van titllar de pornografia”, explica la directora Alicia Gorina. Només amb el pas del temps es va reconèixer l’immens valor de Kane com a dramaturga i l’impacte de Blasted en la creació escènica contemporània. “Trenca amb el teatre naturalista i introdueix un nou llenguatge, com també una nova manera d’entendre l’escenari i la temporalitat. L’obra va canviar la dramatúrgia britànica”, subratlla Gorina.

Si bé a Catalunya s’han representat altres espectacles de Kane, com Psicosi a les 4.48, Cleansed i Ànsia, Blasted (Rebentats) encara no havia passat mai per cap escenari del país. El festival Temporada Alta i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) s’han unit per cobrir aquest buit amb una coproducció dirigida per Gorina i protagonitzada per Pere Arquillué, Marta Ossó i Blai Juanet. “Em sembla increïble que Blasted no s’hagi fet fins ara. És un text brutal de dimensions estratosfèriques que ja s’ha convertit en un clàssic”, afirma Arquillué. L’espectacle, traduït per Albert Arribas, es podrà veure el 7 i el 8 de desembre al Teatre Municipal de Salt dins el Temporada Alta, i de l’11 de gener a l’11 de febrer a la Sala Petita del TNC.

Totes les cares de la violència

El públic no pot sortir immune del teatre. Així ho entenia Kane, que buscava provocar impressions i emocions a l’espectador, i així ho ha treballat l’equip de l’obra, que ha elaborat la posada en escena amb el repte de generar “una sensació d’incomoditat molt gran”. Gorina divideix Blasted en dues parts, “una de naturalista i una d’abstracta i poètica en què trenca amb els límits dramàtics tradicionals”. També avisa que l’experiència no serà agradable. “A la primera part el públic se sentirà volgudament exclòs de l’espectacle i a la segona viurà en la pròpia pell el que està passant”, assenyala.

Al centre del muntatge hi ha la violència, de la qual Kane retrata totes les cares. Les agressions de gènere, la invisibilitat de les violacions, els conflictes armats i la violència psicològica prenen forma a partir de la relació entre l’Ian (Arquillué), un home misogin, autoritari i racista, i la seva examant Cate (Ossó), una noia molt més jove que ell i afectada per atacs de pànic recurrents. “Ell és el típic mascle que exerceix un poder patriarcal sobre ella. La Cate és el personatge més empàtic de l’obra, però no comprèn el mal que li causen ni el perquè”, subratlla Ossó. Arquillué precisa que aquest mascle alfa quedarà sotmès “al patetisme, el ridícul, el perdó i la resurrecció en una profunda exploració del personatge”.

La tercera pota de Blasted, un soldat interpretat per Blai Juanet, irromprà a l’habitació d’hotel on és la parella i hi portarà la guerra. “Kane estava escrivint sobre la relació desequilibrada entre un home i una dona quan va topar amb un testimoni del setge de Srebrenica. Va tenir una crisi creativa fins que es va adonar que la història de la parella tenia molt a veure amb el conflicte bèl·lic. La violència és la mateixa”, explica Gorina, que assenyala que “les agressions a la vida domèstica són la llavor i la guerra és l’arbre”. Així, Blasted plantejava un doble debat a la companyia. ¿S’ha de representar la violència a escena? Si és que sí, com s’ha de fer? Kane defensava que la crueltat no es pot silenciar al teatre, perquè aleshores se’n nega l’existència. Des del seu punt de vista, per tant, la violència no es pot eludir a l’escenari. Aquesta qüestió va acompanyar Gorina mentre preparava el muntatge, fins que va decidir que no faria un espectacle de la violència. “L’he volgut posar a escena despullant-ho tot: els personatges, el text, l’escenari. Volem ensenyar la misèria humana des de la misèria”, apunta la directora.

Malgrat la duresa i cruesa de l’espectacle, Gorina en reivindica una certa esperança impregnada a l’obra. “ Blasted em reconforta per la lucidesa de Kane d’entendre el món i saber-lo expressar”, diu la directora, que considera la dramaturga un dels seus clàssics encara que pertanyi a la tradició escènica contemporània. També en destaca la bellesa del text. “És com la vida, molt dur però preciós. Per tant, si podem viure cada dia també podem fer Blasted ”, afirma.

‘Medusa’ recorre els horrors del segle XX de la mà de Prohaska

Ricardo Menéndez Salmón va crear el 2012 un personatge anomenat Prohaska que plasmava la maldat a través de l’art i assegurava que no tenia ideologia. A través d’aquest artista, protagonista de la novel·la Medusa, l’escriptor es pregunta sobre les responsabilitats dels creadors davant els conflictes històrics. Ara la companyia La Virgueria trasllada la història de Prohaska a l’escenari amb un muntatge que recorre els horrors del segle XX. Dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín, l’obra compta amb Pepo Blasco, Sergi Torrecilla i Patrícia Bargalló en el repartiment i transcorre en un escenari ple d’objectes que van prenent sentit a mesura que avança el relat. Medusa, guanyador del premi Quim Masó, serà el 7 de desembre al Canal de Salt dins el festival Temporada Alta i del 20 al 23 de desembre al TNC.