Vila-Matas, l’excèntric nou premi Formentor

Barcelona“Tinc un dia una mica esquizofrènic. Estic atenent els periodistes francesos per parlar de la meva última novel·la i els periodistes espanyols per comentar el premi Formentor”, va dir ahir Enrique Vila-Matas a mitja tarda, mentre es preparava per a la presentació de Kassel no invita a la lógica a la llibreria parisenca Le Thé des Écrivains. “M’encanta trobar-me entre els escriptors que han rebut el Formentor: el palmarès és molt bo”, continuava, abans de repassar les dues etapes del guardó. “A la dècada dels 60, els primers que el van guanyar van ser Samuel Beckett i Jorge Luis Borges. En aquell moment els autors encara no eren gaire coneguts internacionalment, i el guardó va ser important en les seves trajectòries. Entre el 1963 i el 1967 van aconseguir-lo Carlo Emilio Gadda, Nathalie Sarraute, Saul Bellow i Witold Gombrowicz”, va recordar.

Pel que fa a la segona etapa del guardó, que recompensa autors en llengua castellana, el palmarès va arrencar el 2011 amb Carlos Fuentes i va continuar amb Juan Goytisolo (2012) i Javier Marías (2013). La veu pròpia i inconfusible de Vila-Matas, sempre a punt per a la següent mutació i predisposada a l’excentricitat, compta des d’ara amb una nova i important distinció, el Formentor, dotat amb 50.000 euros. La trajectòria de l’autor passa per un molt bon moment gràcies a la bona acollida de Kassel no invita a la lógica a França. “M’han entrevistat de molts diaris i revistes durant tot el dia, des de Le Nouvel Observateur fins a Libération. Fins i tot he parlat amb Art Press, per a qui acabo d’escriure un reportatge llarg sobre l’artista Dominique Gonzalez-Foerster”, diu l’escriptor barceloní.

Quatre dècades de literatura

Enrique Vila-Matas va debutar l’any 1973 amb Mujer en el espejo contemplando el paisaje (Tusquets). A partir del 1984 començaria una segona gran etapa creativa a Anagrama, on ha publicat llibres com Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2001), El mal de Montano (2002) i París no se acaba nunca (2003). Des de l’any 2010, ha publicat a Seix Barral les novel·les Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) i Kassel no invita a la lógica (2014).

El jurat del premi Formentor, presidit per Basilio Baltasar i format per Cristina Fernández Cubas, Eduardo Lago, Aurelio Major i Ignacio Vidal-Folch, ha remarcat “l’elegància literària amb què ha renovat els horitzons de la novel·la: Vila-Matas els ha donat una força creativa que ha situat la novel·la una vegada més com a gresol d’influències, veus i inspiracions de la nostra cultura”.