Vila-Matas, l’excèntric nou premi Formentor
El jurat remarca l’elegància literària amb què ha renovat els horitzons de la novel·la
Barcelona“Tinc un dia una mica esquizofrènic. Estic atenent els periodistes francesos per parlar de la meva última novel·la i els periodistes espanyols per comentar el premi Formentor”, va dir ahir Enrique Vila-Matas a mitja tarda, mentre es preparava per a la presentació de Kassel no invita a la lógica a la llibreria parisenca Le Thé des Écrivains. “M’encanta trobar-me entre els escriptors que han rebut el Formentor: el palmarès és molt bo”, continuava, abans de repassar les dues etapes del guardó. “A la dècada dels 60, els primers que el van guanyar van ser Samuel Beckett i Jorge Luis Borges. En aquell moment els autors encara no eren gaire coneguts internacionalment, i el guardó va ser important en les seves trajectòries. Entre el 1963 i el 1967 van aconseguir-lo Carlo Emilio Gadda, Nathalie Sarraute, Saul Bellow i Witold Gombrowicz”, va recordar.
Pel que fa a la segona etapa del guardó, que recompensa autors en llengua castellana, el palmarès va arrencar el 2011 amb Carlos Fuentes i va continuar amb Juan Goytisolo (2012) i Javier Marías (2013). La veu pròpia i inconfusible de Vila-Matas, sempre a punt per a la següent mutació i predisposada a l’excentricitat, compta des d’ara amb una nova i important distinció, el Formentor, dotat amb 50.000 euros. La trajectòria de l’autor passa per un molt bon moment gràcies a la bona acollida de Kassel no invita a la lógica a França. “M’han entrevistat de molts diaris i revistes durant tot el dia, des de Le Nouvel Observateur fins a Libération. Fins i tot he parlat amb Art Press, per a qui acabo d’escriure un reportatge llarg sobre l’artista Dominique Gonzalez-Foerster”, diu l’escriptor barceloní.
Quatre dècades de literatura
Enrique Vila-Matas va debutar l’any 1973 amb Mujer en el espejo contemplando el paisaje (Tusquets). A partir del 1984 començaria una segona gran etapa creativa a Anagrama, on ha publicat llibres com Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2001), El mal de Montano (2002) i París no se acaba nunca (2003). Des de l’any 2010, ha publicat a Seix Barral les novel·les Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) i Kassel no invita a la lógica (2014).
El jurat del premi Formentor, presidit per Basilio Baltasar i format per Cristina Fernández Cubas, Eduardo Lago, Aurelio Major i Ignacio Vidal-Folch, ha remarcat “l’elegància literària amb què ha renovat els horitzons de la novel·la: Vila-Matas els ha donat una força creativa que ha situat la novel·la una vegada més com a gresol d’influències, veus i inspiracions de la nostra cultura”.