'Les vides de Marona': L’odissea animada d’una gosseta esdevé una radiografia de l'esperit humà

BarcelonaDirecció: Anca Damian. Guió: Anghel Damian. 92 min. França, Romania i Bèlgica (2019). Animació.

En el seu interès per explorar la singularitat gestual de la seva protagonista –una adorable gosseta negra amb el morro, les potes i la cua blanques–, Les vides de Marona marca distàncies amb el dibuix d’arrel antropomòrfica. Tanmateix, l'esperit d'aquesta pel·lícula d'alta volada poètica no pot evitar decantar-se cap a una mirada antropocèntrica. L'odissea de la gossa Marona a mans de diferents cuidadors sembla pensada per fer, com al film A l'atzar de Baltasar de Robert Bresson, un mostrari de les virtuts i tares de l'espècie humana, de la noblesa a la irresponsabilitat, de la compassió a la frivolitat. A aquesta melancòlica cartografia emocional s'hi suma la mateixa gosseta, que a través d'una articulada veu en off reflexiona sobre qüestions personals (la seva por a l'abandonament, una visió còsmica de l'existència) i alienes: a l'inconformisme dels humans ella prefereix dir-ne “no saber ser feliç”.

Més enllà de la construcció d'un ampli mostrari vivencial, el veritable atractiu de Les vides de Marona radica en la inventiva visual de l'animadora romanesa Anca Damian, que submergeix l'espectador en un esfereïdor viatge sensorial que zigzagueja entre el simbolisme i el surrealisme, entre els malabarismes curvilinis i l'ordre cartesià, entre l'abstracció de Kandinski i els recargolaments de l'expressionisme alemany.