“La vida d’una mula valia més que la de tres soldats”

Barcelona“Cada dia morien cinc o sis nois. Li vaig dir al tinent García si no li preocupava i ell em va dir que no, perquè a la Península hi havia 35.000 homes més que podien venir a Ifni [Marroc]. Li vaig dir si per a ell la vida no tenia cap valor i em va dir que una mula valia més que la vida de tres soldats, perquè quan moria un soldat ho resolien enviant un telegrama que costava cinquanta cèntims i quan moria una mula havien de donar moltes més explicacions i tenien més feina”, explica el Jordi (no vol que es publiqui el seu cognom), que va ser a la colònia espanyola d’Ifni entre el 1957 i el 1958, quan hi va haver la guerra entre l’exèrcit espanyol i l’Exèrcit d’Alliberament Marroquí. El Jordi no era un soldat professional, sinó que el van enviar a fer la mili quan tenia 22 anys. Entre el final de la Guerra Civil i el 1969, Ifni va ser la destinació de milers de soldats de lleva. El seu testimoni és el fil conductor de l’exposició Ifni. La mili dels catalans a l’Àfrica, que es pot veure al Museu de Cultures del Món de Barcelona fins al 23 de gener del 2019.

El Jordi recorda com queien les bombes de mà i com xiulaven les bales. “La que no senties era la que et matava”, diu. Sobretot no oblida la fam, la set, els maltractaments, el menyspreu dels militars i la pèrdua dels amics. “Anàvem rebentats perquè a la nit vigilàvem, sempre vèiem ombres i quan començava a disparar un company tothom el seguia; i de dia, amb el pic i la pala, ens feien fer camins. Una nit un company es va adormir fent guàrdia i el van afusellar”, explica el Jordi. “L’exposició no s’hauria pogut fer sense la col·laboració entusiasta de l’Associació Catalana de Veterans de Sidi Ifni”, diu Alberto López, que ha comissariat Ifni. La mili dels catalans a l’Àfrica amb Andrés Antebi, Pablo González i Eloy Martín, tots ells integrants de l’Observatori de la Vida Quotidiana.

Una història ignorada

Els veterans anhelaven poder explicar la seva experiència perquè Ifni és un capítol de la història que Franco va voler mantenir mig ocult i va edulcorar, i la democràcia tampoc ha volgut treure de l’armari. “Que serveixi aquesta nota per cridar l’atenció dels historiadors perquè no s’oblidin del fet que hi ha un gran nombre de catalans que tenen marcat a la pell l’estigma d’una guerra que sembla ignorada”, escriu Miquel Querol, president de l’Associació Catalana de Veterans de Sidi Ifni.

Aquesta antiga colònia espanyola, construïda sobre els penya-segats pelats d’una platja al sud-oest del Marroc, no tenia recursos naturals, era força inaccessible i ni tan sols era un lloc estratègic. Va ser ocupada per l’exèrcit espanyol l’abril del 1934, en ple Bienni Negre de la República. Després de la Guerra Civil, alguns militars l’escollien com a destinació perquè allà els sous eren molt alts i es feien mèrits. Els soldats de lleva hi anaven perquè no tenien cap més opció. “Era una colònia militar, feta pels militars i per als militars. Revisitar aquesta experiència colonial és també fer un exercici crític sobre l’exèrcit”, assegura López.

L’exposició, en què es combinen els testimonis, fotos inèdites de Cèsar Malet, vinyetes de Las guerras silenciosas de Jaime Martín, films i materials dels soldats, forma part d’una trilogia de l’Observatori de la Vida Quotidiana que va començar amb Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial -es va poder veure al Museu de Cultures del Món fins al febrer de l’any passat- i que s’acabarà amb una tercera exposició sobre el protectorat espanyol del Marroc.

L’objectiu és revisar i explorar el lligam que la societat catalana té amb l’experiència colonial. “Volem matisar, discutir i fins i tot impugnar la visió hegemònica que defensa que la societat catalana no va participar, o ho va fer involuntàriament, en l’empresa colonial. El cert és que una part de la societat catalana hi va participar molt activament”, recorda López.

Els comissaris de l’exposició defensen que l’activitat militar a Ifni també va tenir beneficis per als empresaris catalans. “L’únic client era l’exèrcit però gairebé totes les factures [tota la documentació es conserva a l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares] tenen com a destinatàries empreses de Barcelona”, assegura Eloy Martín. Un dels grans negocis el va fer Cubiertas y Tejados (actual Acciona), que hi va construir un telefèric, inaugurat el 6 de juny del 1967. Des de Catalunya, Codorníu va fer un donatiu de 10.000 ampolles de cava per als soldats el 1957. El Barça també va enviar pernils a l’enclavament militar.

A l’exposició del Museu de Cultures del Món contrasten els testimonis dels catalans que van anar a fer la mili a Ifni amb els dels veterans marroquins de l’Exèrcit d’Alliberament. Els primers parlen de maltractaments, menyspreu, fam, falta d’higiene i l’angoixa constant de saber que podien morir. Els marroquins recorden amb cert orgull les seves gestes. La guerra que va començar el 23 de novembre del 1957 a la nit i que es va prolongar fins a finals de juny del 1958 va causar 205 morts i 166 desapareguts en el bàndol espanyol i un mínim de 519 morts i 296 desapareguts en el marroquí. Va ser l’última guerra de Franco. Quan l’exèrcit espanyol es va retirar d’Ifni, els cossos dels joves soldats van ser exhumats i traslladats a una fossa comuna del cementiri de Las Palmas de Gran Canaria. Molts no s’han pogut identificar mai.