Cinema
Cultura22/04/2020

'Victory day': Rússia contempla amb nostàlgia el seu passat soviètic

Filmin recupera el documental de Sergei Loznitsa sobre un monument berlinès als soldats soviètics

Manu Yáñez
i Manu Yáñez

Sant Cugat del VallésDirecció i guió: Sergei Loznitsa. 94 minuts. Alemanya i Lituania (2018). Documental. Disponible a Filmin a partir del 23 d'abril

Si alguna cosa caracteritza l’obra documental de Sergei Loznitsa és el persistent interès del cineasta ucraïnès en extreure, mitjançant rigorosos exercicis d’observació, la veritat profunda que s’amaga rere la realitat aparent. Un bon exemple del seu mètode es troba a Victory day, en què Loznitsa viatja fins al Treptower Park de Berlín per retratar un monument dedicat als soldats soviètics caiguts en la Segona Guerra Mundial. El film presenta un conjunt de plans fixos, sense comentari en off, en què una càmera distanciada però inquisitiva captura l’anar i venir de ciutadans, la majoria russos, que peregrinen fins al monument cada 9 de maig per commemorar la victòria contra les forces nazis.

Loznitsa deixa fluir les imatges de dones grans que canten cançons en record dels soldats morts i també de joves captivats per la nostàlgia mentre la banda de so, meticulosament construïda, captura proclames sobre la grandesa de l’esperit rus. Un còctel audiovisual del qual acaben traspuant signes del projecte ultranacionalista de Vladímir Putin, des de l’exaltació militarista al blanquejament de la figura de Stalin passant per unes fake news sobre la pervivència del Tercer Reich en l’Alemanya actual.

Cargando
No hay anuncios

L’estudi de l’atiament de l’odi envers un enemic il·lusori també és present a The trial, l’altre film de Loznitsa que recupera la plataforma Filmin. Aquí, l’ucraïnès substitueix les gravacions pròpies per un revelador muntatge d’imatges d’arxiu del judici que l’estat soviètic va organitzar el 1930 contra un grup d’enginyers que, suposadament, havien liderat un moviment contrarevolucionari. Loznitsa desconstrueix aquest vil procés d’escarment públic amb una ironia soterrada i cruíssima, transformant The trial en l’esgarrifós germà documental de la satírica La muerte de Stalin d’Armando Iannucci.