Victòria Camps: "No s'han de prohibir els insults, però potser ens hem de moderar"

BarcelonaLa bona vida i la vida bona no són el mateix. Aquesta última és una expressió filosòfica que es remunta a Aristòtil i es refereix a "què és el bé en el comportament de les persones, què vol dir que una persona es comporta bé, és excel·lent i, per tant, quina és la vida que mereix el qualificatiu de bona". Així ho ha explicat la catedràtica emèrita de filosofia moral i política de la UAB Victòria Camps en la primera sessió de Què és una vida bona?, el cicle de Diàlegs d'ètica i filosofia moral celebrat al monestir de Pedralbes amb la col·laboració del diari ARA, sota la direcció intel·lectual del professor de filosofia de la UAB Daniel Gamper i moderat pel periodista Antoni Bassas.

"La vida bona és la vida que busca la felicitat, però la felicitat no la dona ni la riquesa, ni l'honor, ni l'èxit, sinó viure una vida virtuosa", ha recordat Camps. Aquesta vida virtuosa havia de ser individual i col·lectiva, i el caràcter s'havia de forjar des del naixement. "Per formar el caràcter es necessita una cosa molt important que és l'autodomini –assenyala Camps–. És a dir, hem de ser capaços de saber escollir el terme mitjà entre l'excés i el defecte. Sobretot en aquest món tan polaritzat, el que evita una vida virtuosa és la polarització".

Avançant en la història del pensament, Camps ha apuntat com en la modernitat, amb Kant, el concepte fonamental ja no és la virtut, sinó el deure, i què cal fer per ser una bona persona. "La filosofia pot ajudar, però només si volem pensar", diu Camps, que el 1990 va publicar el llibre Virtudes públicas. "A partir de la modernitat es deixa de parlar de virtuts com a concepte central, perquè el gran valor és la llibertat i la igualtat. A partir d'aleshores el que ha de gestionar l'ètica és l'exercici de la llibertat", ha dit Camps. Segons la professora de filosofia, el fet de ser lliures no dona "carta blanca per fer tot el que volem fer" dins la legalitat. "Hi ha coses que no estan prohibides legalment i que tampoc s'han de fer", ha subratllat, tot i que troba que el liberalisme "aprima" el Codi Penal. I entrant dins el tema de la llibertat d'expressió, Camps subratlla que "no s'han de prohibir els insults, les ofenses ni les blasfèmies, però potser ens hem de moderar per ètica, perquè internament pensem que és la manera millor d'actuar".

Si Virtudes públiques es reedités avui, probablement abordaria "la regulació de la mentida i de les fake news", com ha apuntat Bassas. I Camps ha advertit que cal més "verificació": "Si no ens podem refiar de la informació, no ens podem refiar de res. La base de la comunicació és la confiança, i aquesta confiança desapareix", ha reblat Camps.

Ètica en temps de capitalisme salvatge

En el torn de preguntes, Camps ha respost a l'interrogant de com es pot assolir una vida bona en temps d'un capitalisme salvatge. "L'ètica es fonamenta en una insatisfacció davant d'un món que no està funcionant com hauria de funcionar, pel capitalisme i per altres raons, perquè avui tenim problemes que són problemes de tothom, entre els quals hi ha el canvi climàtic, els moviments migratoris i les grans desigualtats –ha advertit–. L'ètica parteix de la consciència que hi ha moltes coses que no funcionen i que s'haurien de transformar. I també de l'esperança que alguna cosa podem canviar. Jo crec que l'ètica no ha de ser utòpica, no hem de pensar en un món perfecte, perquè un món perfecte no existeix, sinó que parteix de la consciència de la imperfecció i que algunes imperfeccions depenen de nosaltres".

Els pròxims diàlegs del cicle es faran el 25 de març, l'1 d'abril i el 8 d'abril, amb l'escriptora Remedios Zafra, el filòsof Josep Maria Esquirol i el professor de teoria social i política a la UB David Casassas, respectivament. L'entrada és gratuïta (amb l'aforament limitat) i els diàlegs es poden seguir també a través de la pàgina web del monestir i del canal de YouTube del centre.