Carme Portaceli destapa la vida secreta de Víctor Català

BarcelonaEls últims deu anys de la seva vida, Caterina Albert els va passar dins del llit. Ningú sap per què va decidir aïllar-se del món i rebre visites de tothom –des de l'alcalde i periodistes fins a les amigues més íntimes– entre els llençols, però la directora del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Carme Portaceli, sospita que aquesta situació li permetia amagar-se rere la imatge d'una dona fràgil i inofensiva. "No sabem gairebé res de la vida de Caterina Albert. Era molt gelosa de la seva intimitat", explica la dramaturga Anna Maria Ricart. Malgrat aquesta opacitat, Ricart i Portaceli han unit esforços per imaginar com era i com vivia una de les escriptores més importants de la literatura catalana. A partir de contes, entrevistes i proses autobiogràfiques, Ricart ha construït la dramatúrgia de La Víctor C., l'espectacle inaugural del TNC, que s'estrena aquest dijous i que dirigeix Portaceli. Els anys al llit de l'autora li han servit de base per a l'obra de teatre, en què l'actriu Rosa Renom es posa a la pell d'una Caterina Albert "lluitadora, forta i gens edulcorada" que Ricart ha esquitxat "amb ironia i sentit de l'humor".

"Provenia d'una família benestant, però no es va casar mai. Després de la polèmica amb La infanticida, va decidir amagar-se rere un pseudònim amb nom d'home. I, quan es va començar a saber, ella el va mantenir", explica Ricart. L'espectacle compta amb set actors –Renom, Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Oriol Guinart, Olga Onrubia, Manel Sans i Anna Ycobalzeta– que es posen a la pell de diversos personatges, tant de gent que va formar part de la vida d'Albert com d'altres que ella va inventar. L'escriptora va tenir molt a prop la seva germana Amèlia, una amiga íntima anomenada Lola i la Magdalena, una minyona que va entrar a servir a casa d'Albert quan tenia 15 anys i s'hi va passar tota la vida. Per La Víctor C. també hi transiten el poeta Joan Maragall, un jove periodista que la volia entrevistar i la policia secreta que va assistir al seu funeral i després en va fer un informe.

Un escenari de somni

Però més enllà de tots aquests personatges reals, Caterina Albert també es retroba amb els dels seus contes quan se'n va a dormir. "Els relats van entrant a escena en funció de l'estat emocional de la Víctor, perquè formen part de la seva ment i de la seva ànima", assenyala Portaceli. L'escenografia, a càrrec de Paco Azorín, juga amb el món dels somnis i tot el que Albert va imaginar. "Representar el mar i la natura a l'escenari és molt complicat. He optat per crear un espai oníric inventat que té una disposició incòmoda respecte a l'escenari i que surt cap al públic", assenyala l'escenògraf.

L'espectacle se sustenta en el català de l'època d'Albert i que ella mateixa va utilitzar en els seus textos, però Renom assegura que això no serà un obstacle per als espectadors. "Utilitzem un llenguatge molt bonic i molt literari. És un català que no ens resulta estrany, tots l'entenem, el que passa és que ja no el fem servir", apunta l'actriu. Amb tots aquests elements, Portaceli vol retre un gran homenatge a una escriptora que "no va tenir la valoració que es corresponia amb el seu talent". Qüestions que van marcar la seva obra, com el masclisme en el món rural i les dificultats de les dones de l'època, prenen força en el muntatge, que reivindica Caterina Albert com un gran referent literari i com un dels eixos de la cultura catalana.