Un viatge a la cara oculta de l'època blava de Picasso

Barcelona.El 1903 Picasso tenia 21 anys i treballava a Barcelona en un taller del carrer de la Riera de Sant Joan, el mateix que havia compartit amb Carles Casagemas, que es va suïcidar el 1901, un fet que el va marcar profundament. Picasso hi va pintar una de les obres més icòniques i enigmàtiques de l'època blava, La vida . Mesos abans i al mateix lloc, va reflectir el que veia des de la finestra a Terrats de Barcelona .

A primer cop d'ull, les dues obres tenen poc a veure. Les radiografies de totes dues, que han revelat pintures subjacents, i els dibuixos que l'artista va esbossar aquells mesos, però, demostren que Terrats de Barcelona i La vida estan íntimament relacionades. L'exposició Viatge a través del blau: la vida permet fer un recorregut inèdit, el que van seguir la ment i el pinzell de Picasso entre una obra i l'altra. L'exposició, que serà al Museu Picasso de Barcelona fins al 19 de gener, és una de les úniques oportunitats que hi haurà de veure a casa nostra La vida. Aquesta pintura, propietat del Museu de Cleveland, fa més d'un segle que no s'exhibia a Barcelona.

A l'exposició es pot constatar que Picasso va anar encadenant idees fins a gestar La vida . Si el visitant s'acosta a Terrats de Barcelona pot entreveure una forma que li recordarà una cara. Després de la radiografia i d'una reflectografia d'infrarojos, el museu va descobrir que sota l'obra que tant estimava Picasso -va viatjar amb ella a tot arreu- hi havia la pintura d'una parella. No era un esbós, estava pràcticament acabada: la dona té els cabells foscos i formes sensuals i l'home és corpulent i barbut. La parella mira de front i camina en paral·lel.

A través d'alguns dibuixos, Picasso va anar explorant diverses figures masculines i femenines, interrelacions de parella i éssers alats. En aquest període va incorporar, després de la seva visita a una presó de prostitutes, la figura d'una dona d'espatlles econgides i vestida amb túnica, que apareixerà a La vida . Als dibuixos previs de La vida es descobreixen altres detalls: la cara del personatge nu va deixar de ser un autoretrat per reproduir les faccions de Carles Casagemas.

També s'exposen les radiografies de La vida , que ja es van exhibir a Cleveland al març. "La tecnologia del segle XXI ha permès reconstruir el procés creatiu de Picasso", explica Reyes Jiménez, que ha comissionat l'exposició amb Malén Gual. "La seva obra no és ràpida ni fresca ni espontània, com el 1901", reflexiona. Ni tampoc tan blava, ja que s'ha confirmat la coexistència d'altres paletes cromàtiques. "L'obra de Picasso no és una suma de destruccions, sinó una suma de capes pictòriques", resumeix Reyes.