Un viatge fascinant a l’interior de la recerca picassiana de Palau i Fabre

BarcelonaJosep Palau i Fabre es va trobar amb Pablo Picasso per primera vegada l’any 1947. El 1964 es van començar a veure de manera més sistemàtica i l’obra del malagueny es va convertir en un dels eixos de la producció literària de Palau, juntament amb la poesia i el teatre. “Guardava tot el que tenia a veure amb Picasso. A l’arxiu hi ha centenars de papers”, afirma el periodista Víctor Fernández, comissari de Palau mira Picasso, la mostra que treu a la llum els detalls de la recerca picassiana del poeta amb una selecció de fotografies, documents i llibres. Després de Màlaga i Caldes d’Estrac, es pot veure a la seu de la Diputació de Barcelona fins al 5 d’abril. Més endavant viatjarà al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.

“La idea és obrir l’arxiu de Palau i mostrar els materials de la seva recerca de Picasso, encara que són fotografies i apunts de treball que no estaven pensats per ser exposats”, diu Fernández. Tot i així, el recorregut és sucós: inclou troballes com apunts de la distribució del Bateau-Lavoir, el taller on el malagueny va pintar Les senyoretes d’Avinyó ; una panoràmica del refugi de Picasso a Vauvenargues el dia del seu enterrament, curiosament nevat en ple abril; diversos llibres i gravats dedicats, i un documental picassià el narrador del qual és Palau.

També es pot veure un retrat del poeta davant la porta de la finca de l’artista després que a ell i altres persones no els permetessin accedir a l’enterrament i una instantània que és el contrapunt costumista i humorístic de la mostra i alhora reitera l’exhaustivitat que va tenir en els seus estudis picassians: el primer dia que es van trobar a Mougins, el 22 d’abril del 1964, el va retratar fins i tot mentre orinava entre dos cotxes. I també es pot veure una ampolleta de la platja de la Garoupe, on el malagueny acostumava a banyar-se, i un cendrer consistent en un tros de teula trobat a la platja d’Antibes. En el terreny dels Picasso de Palau, la mostra ofereix un tast dels materials que hi ha a la Fundació Palau, com ara un dibuix titulat L’home i la dorment i amb la dedicatòria “Para Palau ” datat el 1972, un any abans de la mort de l’artista.

“Qui va posar Palau en contacte amb Picasso va ser l’escriptor Ferran Canyameres, i la primera trobada va començar bé perquè el malagueny li va dir que era estrany que no s’haguessin conegut abans -explica Fernández-. Els antecedents familiars de Palau eren artístics, i a través del seu pare havia conegut molts artistes que eren amics o coneguts de Picasso i havia començat una petita col·lecció d’art que inclou artistes que eren pròxims a Picasso com Torres-García, Nonell i Grau Sala”. Un altre dels tresors de la mostra és un dels qüestonaris que Palau deixava a Picasso a la bústia quan no el podia rebre.

Al llarg de la seva trajectòria, Palau va escriure una vintena de llibres sobre Picasso, entre els quals hi ha Vides de Picasso, Doble assaig sobre Picasso, Estimat Picasso i Picasso a Catalunya. En canvi, Fernández posa en relleu el vessant humà de la recerca de Palau i ha distribuït les nombroses fotografies que va fer mentre investigava segons un manuscrit de Picasso amb les poblacions més importants del seu itinerari vital: Màlaga, la Corunya, Madrid, Barcelona, Horta de Sant Joan i París. A més, hi ha afegit Gósol, on l’artista va viure un moment cabdal del seu desenvolupament artístic l’estiu del 1906. En aquest sentit, a més de fotografies de la localitat fetes per Palau l’any 1963, es pot veure un retrat de Picasso sostenint el retrat que havia fet a Josep Capdevila, el propietari de Cal Tampanada, la fonda on es van allotjar amb Fernande Olivier.