El viatge d’Óscar Muñoz per la memòria i la desmemòria
La Fundació Sorigué dedica una exposició a l’artista colombià
LleidaLa Fundació Sorigué torna a obrir les portes a Lleida per acollir, aquesta vegada, una selecció de les obres més representatives de l’artista colombià Óscar Muñoz (Popayán, 1951). Comissariada pel mateix artista, conjuntament amb Ana Vallés, directora de la Fundació, Óscar Muñoz. Des/materializaciones, que es podrà veure fins al 17 de juny del 2018, és un itinerari artístic de caràcter personal i introspectiu, reflectit a través de catorze treballs realitzats en diferents èpoques i considerats peces clau per conèixer i comprendre la trajectòria artística d’Óscar Muñoz, considerat un dels creadors contemporanis més destacats del panorama internacional actual.
L’exposició, repartida en tres plantes, convida l’espectador a reflexionar al voltant de la imatge i del seu caràcter efímer, i ho fa ajudant-se de tècniques i suports de vegades poc convencionals. En aquest sentit, Muñoz deixa de banda el dibuix i els formats bidimensionals per obrir pas a una experimentació molt més dinàmica i suggestiva, emprant diferents recursos, entre els quals destaca l’ús d’elements naturals com la llum, l’aigua i el foc.
Aquests elements funcionen, alhora, com a metàfora, mitjà i suport de la imatge i reforcen, encara més, el caràcter efímer que l’artista vol plasmar. En paraules del mateix Muñoz: “He intentat amb la meva feina acostar-me a aquest instant crític i decisiu de salvació o destrucció de la imatge; en què es fixa, o no, per formar part del passat”.
L’obra més antiga que es pot veure a l’exposició és, a més, una peça que va suposar un punt d’inflexió en la trajectòria de l’artista. Cortinas de baño (1985-1986) va ser la primera experimentació de Muñoz amb un suport no convencional, en aquest cas una cortina de plàstic. Aquesta primera experimentació de l’artista contrasta amb l’obra més recent de l’exposició, El coleccionista (2016), la primera obra d’Óscar Muñoz que la Fundació Sorigué ha adquirit. És una peça audiovisual que s’exposa per primera vegada de manera completa, amb cinc canals de projeccions, i que el mateix artista defineix com “un autoretrat que es va construint gràcies a la presència d’una successió d’imatges de personatges històrics i de persones” del seu “entorn més pròxim, que és tot just sostinguda per la llum”. “Hi ha un qüestionament de la solució de congelar el temps i la imatge”, diu Muñoz.
L’essència de la fundació
Des/materializacione s parla, doncs, de la memòria, de la petjada i de la desmemòria, amb la persona -en molts casos, el mateix autor- com a element constant. En aquest sentit, l’obra d’Óscar Muñoz connecta perfectament amb l’essència de la Fundació Sorigué, que des del 2012 acull a les seves instal·lacions exposicions monogràfiques d’un gran interès artístic però sobretot amb un caràcter sensitiu i emocional molt profund. El pintor i escultor Antonio López, el director de cinema Wim Wenders i la reconeguda artista japonesa Chiharu Shiota han estat els predecessors d’aquesta última proposta.