Una vetllada senzillament preciosa amb Núria Rial i Xavier Sabata

Núria Rial i Xavier Sabata amb Vespres d'Arnadí

Palau de la Música. Festival Grec. 8 de juliol del 2020

L’estiu al Palau està sent una alenada d’aire fresc, molt necessària per a les febres prèvies a uns mesos de grans interrogants. Necessitem més que mai els músics i ells ens necessiten a nosaltres, de manera que l’assistència a bons concerts depassa les intencions estètiques per passar a ser, senzillament, opcions ètiques.

Aquesta és, si més no, la reflexió sorgida després de la preciosa vetllada de dimecres al Palau de la Música, amb la presència de dos grans entre grans: la soprano Núria Rial i el contratenor Xavier Sabata, amb la complicitat d’un conjunt instrumental de gran empenta i entusiasme com Vespres d’Arnadí. Capitanejats pel gran Dani Espasa, d’energia encomanadissa, el concert va destil·lar qualitat musical als quatre vents, gràcies a la tria del repertori i a la brillantor dels resultats en termes interpretatius.

Io t’abbraccio és el duet conclusiu del segon acte de l’òpera händeliana Rodelinda i va ser el que va tancar oficialment el concert –abans de dos bisos–. La feliç fusió dels tres elements (les dues veus i el conjunt instrumental) va ser el fermall d’or en una vetllada en què Händel va ser absolut protagonista a través d’un enfilall d’àries i duets, a més de dues peces orquestrals, cantades per Rial i Sabata.

La soprano manresana, que cada cop més actua a casa nostra (i ja tocava!), va desplegar el bon gust que la caracteritza amb aquella veu de color i emissió naturals, fruit del domini tècnic que li permet recursos com una messa di voce senzillament prodigiosa. Per la seva banda, Sabata va exhibir igualment un estat vocal envejable, amb projecció poderosa i amb aquella expressivitat marca de la casa que revela el gran cantactor que és el músic d’Avià.

Si a això hi sumem l’excel·lent salut dels components de Vespres d’Anardí i la imaginativa i carismàtica conducció de Dani Espasa, és fàcil deduir que, durant poc més d’una hora, vam ser una mica feliços en aquests temps emmascarats d’incerteses. Coses així fan molta falta. Senzillament, gràcies.