Un vertader deliri psicodèlic

Un músic viu a mercè del seu irregular calendari laboral. Posem per cas que aquesta setmana toqueu dimarts, dimecres, divendres i dissabte. El vostre representant ha estat cercant un local on col·locar-vos dijous, però no ha pogut tancar res. Ets lluny de casa i no tens res a fer: és el famós dia off. L’opció que de seguida ve al cap és el turisme, una opció molt vàlida, però que rarament queda al teu abast. T’aixecaràs en un hotel ubicat en un polígon, obriràs les cortines i veuràs passar l’interminable i trist enfilall de vagons d’un tren carregat de cotxes. No tens transport, estàs cansat, els dies d’incomoditat han creat tensions entre els companys... Necessites un kit de supervivència, som-hi.

Un llibre està molt bé, però té l’inconvenient que et costarà concentrar-te, que et serà difícil trobar un lloc còmode i silenciós fora del marc de les quatre parets de l’habitació del qual et convé fugir per no caure en un pou de pessimisme. Les revistes són entretingudes, però estan més pensades per solucionar els deu o quinze minuts d’un breu espera. Si fa poc que has comprat un aparell nou, no oblidis agafar les instruccions; el sorprenent i admirable artista electrònic Pedro Trotz es llegeix tres vegades el manual d’un sintetitzador nou abans d’endollar-lo. També ho pots aprofitar per consumir un poc de literatura friqui; jo, per exemple, tenc un llibre sobre la tècnica del pedaleig en bicicleta que és un vertader deliri psicodèlic, però no arriba a l’extrem de David Byrne, que directament s’emporta la bicicleta, circumstància que ha aprofitat per escriure i publicar els seus Diaris de bicicleta, ja citats en un capítol anterior. Hi ha qui du sempre les espardenyes d’anar a córrer i dedica el temps mort a contrarestar els estralls de la sobrealimentació pròpia del músic en ruta. Si ets pare, pots aprofitar-ho per practicar una activitat de la qual has estat privat d’ençà que ho ets: badar.

Hi ha mil opcions, però la millor de totes és, potser, la més evident. Quan arribeu de tocar al vespre, puja una guitarra a l’habitació. L’endemà obres el teu quadern per la darrera pàgina escrita i repasses les cançons noves. Potser el depriment tren ple de grafitis condueixi els teus pensaments fins a un lloc desconegut, i no caiguis en l’error d’abordar el tema de la solitud del músic a la carretera, per molt que Miguel Ríos encara en visqui i, per què no dir-ho, per molt que en algun moment la cançó en qüestió t’hagi pogut emocionar.

BOLOCONSELL

CUIDA L’ASPECTE DE LA TEVA BARBA DESCUIDADA

No oblidis afaitar-te tres dies abans d’un esdeveniment important