El Versus estrena una comèdia protagonitzada per una actriu amb síndrome de Down

BarcelonaQuan Lorea Uresberueta va topar amb el text d'Amy (& the orphans) per casualitat a Nova York, la va omplir la convicció que l'espectacle havia de viatjar fins als escenaris catalans. Però mentre que als Estats Units hi ha actors professionals amb síndrome de Down, a Catalunya el panorama era desert i la condició de la dramaturga de l'obra, Lindsey Ferrentino, era clara: només podien representar-la si la intèrpret protagonista tenia síndrome de Down. "Era l'únic requisit que ens va posar. I no ha sigut gens fàcil complir-lo", explica Uresberueta, que s'ha encarregat de la traducció del text.

Després de nombrosos càstings, la companyia La Niña Bonita va arribar fins a l'Odile Fernández. "Fins ara només havia actuat de forma amateur i mai havia fet espectacles de text", explica l'actriu. Sota la direcció de Xavi Álvarez, Fernández es posa a la pell de l'Amy, una dona amb síndrome de Down que ha viscut durant anys en diversos centres d'acollida. Amy (& the orphans), que s'estrena el 5 de febrer a la sala Versus Glòries, explica la història del retrobament de la protagonista amb els seus germans (interpretats per Roser Batalla i Herminio Avilés) després de la mort dels pares (que encarnen Uresberueta i Álvarez). El repartiment es completa amb Neus Suñé, que dona vida a una assistenta social.

"És un espectacle sobre com carreguem decisions del passat que potser són irreparables", explica el director. A partir de la relació entre els tres germans, el muntatge aprofundeix en temes com la integració, la confiança i la igualtat. "Els pares decideixen internar l'Amy influïts per una qüestió social. Són els anys 70 i creuen que ella no pot tenir una vida com els altres. Després s'adonen que han perdut una filla", reflexiona Álvarez.

L'espectacle, que es podrà veure fins a l'1 de març, adopta un to de comèdia per parlar "de les misèries i les mancances que tots tenim" i, segons Álvarez, per fer un crit "a mirar les persones més enllà dels seus síndromes". Portar-lo a escena ha sigut, també, un procés que demostra com els actors amb síndrome de Down poden professionalitzar-se. "A nosaltres se'ns posen molts obstacles simplement per tenir síndrome de Down", afirma Fernández, que exclama: "Quan em van proposar aquest paper creia que no en seria capaç i, mira, soc aquí a punt d'estrenar!"