Vermouth o’clock

Diumenge + 12 h = hora de la missa laica. Moment per al ritual sagrat: el VERMUT. I com que la fe és cosa seriosa i tant la set com la gana es comencen a notar, tiro de fixie i quedo al millor angle de Poblenou: Pujades amb Marià Aguiló. Just als (bells) morros del Bar Balius. Arribo prepuntual. Aparco la bici. I el cartell 100% old school crida que hi entri. Obro la porta i sona Fleet Foxes de fons. La llum és càlida. L’estètica dels 50. I el caliu modern com una mala cosa. Em flipen les rajoles de colors, la vitrina de davant la barra i el vellut vermell que penja dels aparadors. Tot plegat desprèn autenticitat. Molt rotllo. I aquell encant dels comerços llegendaris de barri: Can Balius existeix des del 1900. I pràcticament ha tingut més cares que anys. Que si ara s’hi pot comprar cargols. Que si ara venen olis. Que si ara s’ha convertit en una drogueria. Etc. Etc. Etc. Enmig d’aquest caos, fa un any i mig Rosa Solà va arribar per posar-hi ordre. I vermuts literaris. Jazz. Cuina interrompuda. M-à-g-i-a: aquí, i al conjunt del Poblenou.

M’assec a la butaca de mà esquerra i em porten la carta abans de demanar-la. Touché : la varietat de plaers etílics és amplíssima, i la pinta sublim. A més, la gamma d’opcions per fer coixí tampoc es queda curta: cuina catalana + manxega + aragonesa. El millor? L’origen dels productes = km 0. Ecològics. I de primera. Per beure demano la poció ancestral de la casa. I per entrar en matèria, un carpaccio de bonítol amb salsa oriental de soja i gingebre. El servei és ràpid, amable. I evoca un esperit canalla contagiós. Segueixo observant la fauna: se’n va una parella; n’entra una altra. Acte seguit em porten el plat i vermutillu a taula. I just sona la mítica ‘FEEL GOOD’ de Gorillaz = La llei causa-efecte està servida.u

BALIUS BAR. PUJADES, 196 (BARCELONA)