Ada Colau: “És una vergonya que la por al franquisme duri fins avui”

Barcelona“El Companys catalanista, republicà, sindicalista, frontpopulista, antifeixista i internacionalista”. Aquest és el Luís Companys, assassinat avui fa 75 anys, que ahir va reivindicar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant l’acte d’homenatge que se li va fer al Born Centre Cultural. Un homenatge que va acabar amb el prop de mig miler de persones del públic cantant Els segadors i cridant “Catalunya lliure”. Colau no es va mossegar la llengua: “Una Transició poruga no va ser capaç de fer front als crims franquistes i és una vergonya que la por al franquisme duri fins avui”. L’alcaldessa va cridar uns quants visques: “Visca Companys, visca la Barcelona de la Rosa de Foc i visca la República”.

Ho va dir ahir el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello: “No és fàcil recordar Companys, no qualsevol se’n pot declarar hereu”. L’Ajuntament va voler reivindicar l’home d’esquerres, el regidor que des del 1917 fins al 1920 va enfrontar-se a les dretes: “L’home que creia que la pàtria no era el reducte d’uns quants privilegiats sinó la llar de milers d’homes i dones que viuen de la feina de les seves mans”, va dir Pisarello. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, en canvi, va portar-lo a l’actualitat: “Companys continua sota la condemna d’un judici vergonyós per la democràcia i la justícia”. “Ara fa 75 anys van fer servir la justícia per acabar amb les aspiracions d’un poble. Avui Catalunya serà el que els catalans decidim que volem que sigui”, va afegir.

Historiadors i músics repartits entre les runes d’una altra derrota, la del 1714, van recordar la vida i les idees de Companys. Joan B. Culla va repassar la seva joventut, mentre que August Gil Matamala i Jaume Asens van reivindicar l’advocat. Si els inicis de Companys es van acompanyar amb l’ Assumiràs la veu d’un poble d’Estellés musicat per Borja Penalba, la seva trajectòria com a advocat va tenir una banda sonora anarquista: Historia de tres amigos, dedicada a Buenaventura Durruti i interpretada per Dani Flaco i Joan Isaac. Josep Riera, d’Unió de Pagesos, va recordar l’home que va organitzar els rabassaires i com a colofó van sonar Cançons republicanes interpretades per Biel Majoral.

La historiadora Anna Sallés va evocar la defensa d’“una societat laica, en què tots els ciutadans tinguessin accés a l’ensenyament” i la va acompanyar Pi de la Serra, amb el puny aixecat i cantant amb Carme Canela una cançó dedicada als brigadistes: Canción del frente unido. El diputat d’ERC Joan Tardà va parlar del moment actual i va reclamar fronts polítics amplis. L’historiador José Luis Martín Ramos va glossar el Companys que va fer front al cop d’estat, i els historiadors Xavier Domènech i Josep Cruanyes van explicar la seva detenció enmig de la Segona Guerra Mundial. Després van arribar Corrandes d’exili de Pere Quart interpretades per Gemma Humet. La va seguir una altra lletra que celebra la mort de Franco, Final! de Joan Brossa, interpretada pel cantaor Pere Martínez. Paco Ibáñez, amb Un catalán habla de su tierra, va posar punt final a l’homenatge.