Les perversions d'un director i una actriu, al Teatre Akadèmia

BarcelonaEl plaer del patiment és ancestral, però el primer a parlar-ne obertament va ser Leopold von Sacher-Masoch. L'escriptor austríac va escriure el 1869 La Venus de les pells, el clàssic d'on va néixer el concepte de masoquisme i que després s'ha representat en nombroses ocasions al teatre i al cinema: la versió més coneguda és la del cineasta Roman Polanski del 2013. Ara el Teatre Akadèmia s'atreveix a fer una nova adaptació de l'obra que protagonitzen Raquel Ferri i Rubén de Eguía i que dirigeix Guido Torlonia. "És un joc de papers en què res és el que sembla. L'espectacle comença com una comèdia que es va transformant a partir de la intriga i la química entre els dos personatges, que estan al llindar entre el desig i la dominació", explica Torlonia. La Venus de les pells s'estrena aquest dimecres i serà a l'Akadèmia fins a l'11 d'abril.

Ferri encarna la Wanda, una actriu que irromp en un teatre després d'una llarga i extenuant jornada de càstings. El director, interpretat per De Eguía, ha vist desenes d'intèrprets però cap li ha fet el pes. "L'arribada de la Wanda és com una bomba, una tempesta", diu Torlonia. El protagonista és un home "masclista" i "amb una relació delicada amb les actrius", afegeix De Eguía, que defineix l'obra com "una investigació cap a les perversions de cadascú". Aparentment, la Wanda és una dona insegura, inexperta i desesperada per tenir feina, si bé a mesura que avanci l'espectacle els papers es capgiraran. "Es genera un joc molt interessant sobre la seducció i el control entre ells, perquè res no és el que sembla", apunta l'actor.

El parany dels falsos càstings

La Venus de les pells parla de control, de submissió i de poder entre bastidors. "Durant els assajos no ens hem oblidat del que ha passat a l'Institut del Teatre i creiem que, en certa manera, apareix a l'obra. Quan vas a un càsting com a actor, és impossible que la relació amb el director sigui sana al 100%. El necessites, i ell pot abusar del seu poder", assenyala De Eguía. Ferri subratlla que el seu personatge "està tota l'estona dient al director que és masclista" i afegeix que "a l'obra s'hi reflecteix un punt de crítica" sobre aquesta qüestió.