Méndez de Vigo exhibeix "bon humor" al Macba, però li demanen inversions
El ministre presideix la celebració del 30è aniversari de la Fundació Macba
BarcelonaCom si no hagués passat res: el ministre de Cultura i portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha passat aquest dilluns per Barcelona per celebrar el 30è aniversari de la Fundació Macba amb un positivisme sense fissures, com si no s’haguessin anunciat la data i la pregunta del referèndum i com si no s’hagués fet la concentració en favor de l’1-O. “Estic molt content de venir a Barcelona”, ha dit quan ha arribat al Macba, on l'han rebut el director del museu, Ferran Barenblit; la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el conseller de Cultura, Santi Vila. Als parlaments de cloenda, en què també ha intervingut el tinent d’alcalde Jaume Collboni, ha insistit que la capital catalana li prova. “Venir a Barcelona em posa de bon humor”, subratllava, en un català força correcte que ha mantingut durant bona part de la seva intervenció. Malgrat tot, no se sap si durant el dinar posterior la política s'imposava imposar i ell i Puigdemont tocaven temes espinosos com els 1,6 milions d’euros que el ministeri no va ingressar al Macba el 2012 i que s’han esvanit.
Puigdemont ha destacat la “lucidesa” dels impulsors de la Fundació Macba però també ha posat la nota reivindicativa reclamant més implicació del govern espanyol en els equipaments culturals catalans. “El model público-privat de la Fundació Macba funciona... fins i tot si s’equilibressin les aportacions que es fan a les institucions culturals catalanes amb les que es fan a grans equipaments de Madrid. Fins i tot si tinguéssim pressupostos públics molt ben dotats, el model és irrenunciable -ha prosseguit-. No és només una substitució de les mancances de l’administració, sinó una cosa pròpia de com ens volem dirigir al món”. Abans de la visita a la 31a exposició de la col·lecció el president s'ha fet esperar una mica i, sense voler, la comitiva ha deixat una imatge eloqüent de les relacions entre Catalunya i Espanya: no és difícil trobar la semblança entre una urna i la caixa de metacrilat de l’obra de Hans Haacke Cub de condensació. El diàleg entre Catalunya i el govern Rajoy fa més aigües que la que hi ha condensada dins la peça.
L’actual presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, ha recordat que al llarg de la seva trajectòria el museu ha bregat amb polítics de tots els partits. “Durant 30 anys n’hem vist de tots els colors”, li ha dit a Méndez de Vigo. El record de l’empresari i mecenes Leopoldo Rodés i la seva tasca imprescindible en la creació de la Fundació Macba han estat molt presents. “La setmana després de guanyar la candidatura dels Jocs Olímpics, l’alcalde Maragall va trucar a Rodés i li va dir que volia el museu d’art contemporani”, li ha explicat al ministre. També ha donat les gràcies als membres del patronat per haver-se arriscat a adquirir obres d’art allunyades del seu “enteniment” i dels seus “gustos personals”. Per a Grandes, l’art contemporani és un “bé social” i una eina “per entendre els canvis i per fomentar el pensament crític”. Però la presidenta de la Fundació també ha fet demandes concretes: “Tenim un repte tangible, l’ampliació del museu, i demano a les administracions que ens donin suport”, ha dit sobre la construcció d’un nou edifici al solar del carrer Montalegre, actualment ocupat per una capella sense valor arquitectònic. El projecte es va anunciar el 2012.