“Quan venia droga em guanyava millor la vida que escrivint”

Barcelona“Fa molts anys, gairebé em sembla que en una altra vida, vaig publicar Cavalls salvatges, i just després vaig escriure La serp per demostrar-me que no era un ionqui que escrivia sinó un escriptor que havia sigut ionqui”. Jordi Cussà recorda la seva segona novel·la, publicada a Columna el 2001, perquè El ciclop -que ara presenta gràcies a l’excel·lent feina de L’Albí- reprèn l’objectiu d’aquell feix de narracions interconnectades. Si en el primer cas l’acció arrencava al segle VI aC i arribava fins a l’Empúries del segle III dC, Cussà continua la seva revisió de la història partint d’un incendi històric a la Badalona del segle IV i seguint les aventures i odissees d’una família fins que, nou segles després, en plena Edat Mitjana, el lector tornarà a Badalona. Cada història està lligada amb l’anterior i la següent pels vincles de parentiu entre personatges.

“No us espanteu: no escric novel·la històrica, la meva perspectiva és antihistòrica, o potser ahistòrica -diu l’escriptor de Berga-. Hi ha un passatge del llibre on un personatge diu que la història no és només el que sabem del passat, sinó també el que n’ignorem”. Tot i que fa una dècada que Cussà va acabar el primer esborrany d’ El ciclop, ha anat polint-ne l’estil al llarg dels anys -“Soc molt maniàtic”, reconeix- i ha pensat en com de necessari és trencar la cotilla dels fets en una ficció. “Fa poc llegia August, de John Williams, i ell diu que si perquè una escena funcioni millor cal escriure que la batalla de Farsàlia té un desenllaç diferent del real, s’ha de fer. El seu objectiu és treure el màxim de literatura possible”, assegura. Una de les obsessions d’alguns dels personatges d’ El ciclop és arribar a trobar l’Atlàntida, illa o continent que suposadament es va enfonsar sota les aigües després d’un terratrèmol. Passa el mateix amb la Biblioteca d’Alexandria, que es va cremar l’any 48 aC: “¿I si no s’hagués perdut tot i els textos haguessin estat amagats? A la novel·la en localitzen una part”, diu.

La recompensa de l’ambició

L’escriptor Matthew Tree, gran coneixedor de l’obra de Cussà -li ha presentat vuit llibres- diu que El ciclop “és un dels exemples més ambiciosos i reeixits” de l’autor: “És com si Balzac i Dickens s’haguessin decidit a viatjar en el temps en comptes d’explicar les societats en què vivien -explica-. Quan l’acabes tens la sensació d’haver llegit una veritable comèdia humana condensada en 400 pàgines. Hi ha casaments forçats, tortures, morts, decepcions i instants incomparables de felicitat”. Una de les diatribes més potents de la novel·la és la que té a veure amb el monoteisme: “El problema de la religió no és la fe, sinó el dogma. Per culpa del monoteisme s’ha impedit el desenvolupament del pensament crític”. Cussà no s’atura: “Si l’Imperi Romà no hagués assumit el cristianisme el coneixement hauria avançat més ràpid. Europa va viure mil anys de foscor, fins que amb el Renaixement van començar a canviar les coses”.

Des que va debutar l’any 2000 amb Cavalls salvatges -estava a punt de fer 40 anys-, Jordi Cussà ha publicat una desena de títols més. Paral·lelament, ha traduït una setantena de llibres de l’anglès. “Des del setembre no tinc feina i estic força preocupat”, admet. Tot i que la seva trajectòria és poderosa i plena d’encerts, encara ara és un autor poc conegut. “Quan venia droga em guanyava millor la vida que escrivint”, diu recordant l’etapa que va inspirar el seu primer llibre i que va rescatar a l’esplèndid Formentera Lady (LaBreu, 2015). “En Jordi és una màquina d’escriure, no para mai -confessa l’editor de L’Albí, Jaume Huch-. Com que és tan desordenat, estaria bé que algú passés unes hores al dia a casa seva endreçant tot el que té escrit”.

Cussà tenia pensat continuar La serp i El ciclop amb un tercer llibre que arribés fins al present. “S’havia de dir Les muses, i hauria cobert del segle XIV fins al present -explica-. Els personatges haurien estat l’ajudant de Leonardo, la filla de Shakespeare... i tants altres que havien entrat en contacte amb grans figures. Una nit d’inspiració vaig decidir tot l’esquelet de la novel·la i el vaig apuntar en un paper. Però el vaig perdre”. Per sort, l’escriptor no s’ha desanimat: “L’última novel·la que he escrit té 500 pàgines i ressegueix la vida de Qin Xi Huang, primer emperador de la Xina unificada, al segle III aC. La seva història és simplement al·lucinant. La podreu llegir aviat”.