Venècia, al servei de Hollywood

VenèciaUn dels llocs comuns associats als grans festivals de cinema és la pervivència d’un equilibri entre l’interès artístic i la funció industrial: la vella batalla entre creació i negoci que roman, des dels seus orígens, al cor del fenomen cinematogràfic. Un combat -o més aviat un intercanvi profitós- en què, malgrat la igualtat de forces, sempre hi sol haver un guanyador. En el cas de la Mostra de Venècia que arrenca avui, segons el rumb marcat per Alberto Barbera, director del certamen des de l’any 2012, la balança sembla decantar-se clarament del costat de la indústria. En particular, la de Hollywood. En un panorama mediàtic monopolitzat pels interessos de la Meca del cinema, Barbera ha sabut capitalitzar el seu bon ull per seleccionar cavalls guanyadors (o almenys finalistes) de la cursa pels Oscars: Gravity, Birdman, Spotlight i La La Land, en els últims quatre anys.

Aquests “èxits” han convertit Barbera i la Mostra en socis preferents dels grans estudis de Hollywood. Com a prova, val la pena comparar les programacions de Canes i Venècia d’enguany: mentre el festival francès apostava per produccions nord-americanes independents -films de Sofia Coppola, Todd Haynes, Noah Baumbach i els germans Safdie-, la mostra italiana ha congregat cinc títols de grans productores ianquis. Així, Paramount portarà a Venècia tres pel·lícules, dues de les quals protagonitzades per Matt Damon: Una vida a lo grande, del sempre àcid Alexander Payne (Els descendents ), que inaugurarà el festival amb una comèdia de ciència-ficció sobre una parella que decideix empetitir-se per poder viure luxosament, i Suburbicon, de George Clooney, amb guió dels germans Coen, en què una perfecta família americana es precipita en una espiral de traïció, adulteri i xantatge després de patir un robatori traumàtic.

El tercer títol de Paramount és Mother!, de Darren Aronofsky ( El luchador, Cisne negro ), un drama de terror protagonitzat per Jennifer Lawrence i Javier Bardem, que farà doblet a la Mostra pel seu paper com a Pablo Escobar a Loving Pablo de Fernando León de Aranoa, on Penélope Cruz dona vida a la periodista Virginia Vallejo. Per la seva banda, l’estudi 20th Century Fox estrenarà mundialment a Venècia dues apostes de cara als Oscars: The shape of water del mexicà Guillermo del Toro, drama fantàstic ambientat durant la Guerra Freda, i el thriller Three billboards outside Ebbing, Missouri del britànic d’ascendència irlandesa Martin McDonagh ( Amagats a Bruges ), on Frances McDormand encarna una mare que s’enfronta a un policia d’un petit poble de l’Amèrica profunda (Woody Harrelson) després de l’assassinat no resolt de la filla.

La tendència de Barbera a modelar la programació de Venècia als gustos populars ha convertit la Mostra en un festival de grans preestrenes. Lluny queden els temps en què, sota la direcció de Marco Müller, Venècia era un certamen que apostava pels autors preferits per la cinefília, directors compromesos amb la renovació del llenguatge cinematogràfic com Jia Zhangke o Claire Denis. Avui, els autors que marquen la pauta de la Mostra són gent com l’italià Paolo Virzí ( Locas de alegría ), que presentarà The leisure seeker, la seva primera pel·lícula parlada en anglès, amb Helen Mirren i Donald Sutherland; el britànic Stephen Frears, que a Victoria and Abdul repeteix amb Judi Dench -en la pell de la reina Victòria- després de l’èxit de Philomena, o el veterà realitzador francès Robert Guédiguian, que competirà pel Lleó d’Or amb La Villa.

D’altra banda, en una Mostra dominada pel cinema europeu i nord-americà, hi destaca la presència de quatre cineastes asiàtics. Des del Japó, Takeshi Kitano tancarà el festival amb la tercera entrega de la saga Outrage, mentre que Hirokazu Koreeda competirà a la secció oficial amb The third murder. I des de la Xina, l’activista i artista contemporani Ai Weiwei portarà a la competició oficial el documental Human flow, mentre que el hongkonguès John Woo hi presentarà el seu retorn al thriller criminal amb Manhunt.