Mira't al mirall perquè podries ser un vampir

BarcelonaEncara no sabem quin vampir crearà la societat postcovid. Serà eròtic? Lleig i repulsiu? Artista i pacifista? Sofisticat i cruel? Dona? Rebel i transgressor? El que sí que podem tenir és una visió de com el mite d'aquesta criatura immortal s'ha anat reinventant al llarg dels últims 200 anys. Vampirs. L'evolució del mite és la nova exposició que es pot veure fins al 31 de gener al CaixaForum, ja que els museus són dels equipaments culturals que no tancaran per la pandèmia.

Quan es travessa la porta, el visitant entra en un bosc tenebrós, il·luminat pel vermell de la sang, i amb molts dels rostres icònics que en algun moment s'han posat en la pell d'un vampir. Literalment, els vampirs l'assetgen. A partir d'aquí l'exposició, coorganitzada amb La Cinémathèque Française, mostra 310 obres d'una trentena de museus i col·leccions privades: hi ha fragments de pel·lícules, cartells, el vestuari de les obres més icòniques (des del vestit de Klaus Kinski al Nosferatu de Werner Herzog fins als que van portar Tom Cruise i Kirsten Dunst a Entrevista amb el vampir), manuscrits, un guió de Roman Polanski d'El ball dels vampirs, llibres, còmics, pintures de Jean-Michel Basquiat, gravats de Goya i objectes tan dispars com rates i estaques de fusta. I al final de tot, un mirall...

L'exposició exhibeix una reproducció del guió que Bram Stoker va escriure per a la primera adaptació de la seva obra al teatre. Però abans que Stoker escrivís Dràcula, el 1897, els vampirs acostumaven a ser dones. Al segle XVIII, Florence Marryat va publicar The blood of the vampire, on l'heroïna, que es diu Harriet i i s'ha educat en un convent, és entusiasta, intel·ligent i amb el cap ple de somnis romàntics. Com explica Florence Tissot en el text del catàleg dedicat a les dones vampir, la Harriet desitja sobretot ser estimada i estimar però "esgota i absorbeix fins a la mort la força vital d'aquells a qui estima". És tot l'oposat al model de dona victoriana. També a finals del segle XIX es va fer la tercera reedició del Carmilla de Le Fanu, on una comtessa vampiritza noies. Més tard, hi va haver moltes altres vampires, des de les femme fatale fins a víctimes a desgrat seu passant per vampires justicieres que reivindiquen igualtat de drets.

En el cas dels vampirs també han anat canviant de rostre. El vampir que va imaginar F.W. Murnau a Nosferatu. Una simfonia del terror (1922) és abjecte i repugnant. Hi ha la criatura seductora i sofisticada que va crear John William Polidori (1819) a El vampir i que també es pot veure en pel·lícules com L'ànsia (1983) de Tony Scott amb David Bowie i Catherine Deneuve ballant a les discoteques. En aquests últims films els vampirs continuen fent por però les seves mossegades atrauen. La figura del vampir també s’ha utilitzat per assenyalar els abusos dels polítics i del capitalisme salvatge, com als cartells que vampiritzen Richard Nixon i Margaret Thatcher.

Més a prop dels nostres dies, hi ha la vampira existencial i amb dificultats per relacionar-se de A girl walks home alone at night de la cineasta Ana Lily Amirpour i els vampirs que es resisteixen a ser violents de sèries com True blood o la saga Crepuscle. "Les interpretacions varien segons el moment o el país. Sempre hi ha una reinvenció del vampir i això és el que volem mostrar", explica Matthieu Orléan, comissari de l'exposició i assessor artístic d'exposicions temporals a La Cinémathèque Française. El mite del vampir s'ha globalitzat i ha persistit fins als nostres dies i en el cinema, el fil conductor de l'exposició, el seu creixement ha sigut exponencial. "S'han fet més de 300 pel·lícules de vampirs. Cada any se'n fan dues o tres", diu Orléan.

La pel·lícula Només els amants sobreviuen (2013) de Jim Jarmusch va ser la guspira que va originar l'exposició. "Em va sorprendre –explica Orléan–. No passava a l'Europa central sinó en una casa abandonada de Detroit, una ciutat en plena mutació per culpa de la crisi, i els vampirs, Adam i Eva, eren artistes, rockers, fràgils i benevolents, rebutjaven la seva part vampírica perquè no volien contaminar els altres". El seu és un amor boig, passional però no possessiu. "El rebuig a certa violència humana em va fer pensar en com havien canviat els vampirs", diu Orléan. I aquesta és una de les tesis del comissari: els vampirs poden ser qualsevol minoria. "Tots ens podem identificar en algun moment amb els vampirs i això no era així abans, quan els vampirs eren éssers decadents i repulsius". Per això, al final, hi ha un mirall que pot sorprendre al visitant.

L'exposició que es va poder veure a París el 2019 i arriba a Barcelona després de Madrid, on només va estar un mes per culpa de la pandèmia, anirà a Saragossa i Sevilla.