La Comissió Europea s’alinea amb Valtònyc

BarcelonaEl Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va acollir aquest dilluns a Luxemburg un nou episodi del pols que manté el músic mallorquí Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb la justícia espanyola. Al tribunal es va celebrar una vista oral per escoltar les parts i obrir un període per dirimir si l’Audiència Nacional espanyola va emetre correctament l’euroordre de Valtònyc, ja que li va aplicar una legislació posterior a la comissió del suposat delicte, jutjat amb anterioritat. És a dir, l’extradició automàtica del músic, que actualment és a Bèlgica en llibertat sota mesures cautelars, es va sol·licitar d’acord amb la llei de seguretat ciutadana, del 2015, quan les denúncies són del 2012.

Dilluns no es decidia res, tal com va recordar el mateix Valtònyc: “El que passi a Luxemburg no és definitiu”. Però sí que es va determinar que l’Advocat General del TJUE anunciarà les seves conclusions sobre el cas el pròxim 26 de novembre. La decisió passarà aleshores al tribunal de Gant on es jutja el cas. Tanmateix, va ser un bon dia per a Valtònyc, perquè en la vista oral la Comissió Europea va manifestar que Espanya no podia reclamar l’extradició de Valtònyc amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat.

D’aquesta manera la Comissió Europea es posiciona en línia amb els arguments de la defensa del músic, que considera que l’estat espanyol no va fer correctament l’euroordre automàtica de Valtònyc. Per contra, Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga van mantenir durant la vista que el codi penal que cal tenir en compte és el vigent en el moment d’emetre l’euroordre.

Cal recordar que Espanya va demanar l’extradició automàtica del cantant pel delicte d’enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per a crims castigats a l’estat en qüestió amb almenys tres anys de presó. Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l’euroordre el 2018, la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, ja que va ser reformada el 2015.

“Ens és favorable que es demostri que Espanya ha intentat fer trampes”, va dir dilluns Valtònyc. “Ens van enganyar des del principi i per sort ho hem pogut corregir”, va afirmar l’advocat de Valtònyc, Paul Bekaert, a l’inici del seu al·legat, en referència a l’ús per part d’Espanya d’una llei posterior als fets pels quals es va condemnar el cantant per fer l’euroodre.

L’advocat de la Comissió Europea, Rudi Troosters, va defensar que “només el dret concret aplicable” als fets és “rellevant per a l’euroordre”. A més, Troosters assegura que la llei europea sobre euroordres no especifica concretament que s’hagi d’aplicar el codi penal del moment en què s’emet. “Ho hauria d’haver dit clar i precís”, reclama.

L’advocada de l’estat espanyol, Sonsoles Centeno Huerta, en canvi, va justificar que “en cas de dubte” es tingui en compte el codi penal del moment en què es dicta l’ordre de detenció europea, perquè s’ha de prioritzar “la finalitat” d’aquest instrument de cooperació judicial. Ha alertat que en cas contrari es “perjudicaria” el seu bon funcionament.

Dubtes de l’Advocat General

L’Advocat General del TJUE, el txec Michal Bobek, va qüestionar els arguments de la representant espanyola en el seu torn de preguntes. Li va preguntar per què creuen exactament que agafar la llei actual com a referència ajuda al bon funcionament de l’euroordre i la del moment dels fets no. “Sembla que sigui només perquè els va bé i ja està”, va dir Bobek, que va preguntar-se si retirarien una euroordre en cas que el codi penal es reformés en un sentit més tou. Centeno Huerta ha assegurat que així ho farien si es donés el cas.