Valery Gergiev: “Hem de demostrar que la cultura en viu és possible”

BarcelonaValery Gergiev protagonitza aquesta setmana una cosa extraordinària en plena pandèmia: una gira al capdavant de l’Orquestra del Mariinski. Va començar dilluns a València i, després de dues tardes a Madrid, passarà dijous i divendres per L’Auditori de Barcelona i dissabte per l’Auditori de Girona. “Els músics i el promotors tenim una gran responsabilitat. Hem de demostrar que la cultura en viu és possible malgrat la pandèmia”, ha dit Gergiev aquest dimarts en una roda de premsa al Palau de la Música de València que també s’ha pogut seguir telemàticament.

No ha sigut fàcil, però la promotora Agencia Camera ha aconseguit lligar una gira d’una orquestra internacional gràcies a la complicitat del director rus i, esclar, perquè l’estat espanyol és un dels pocs llocs on els auditoris estan oberts. "Gergiev ha volgut mantenir aquest projecte ple de mines a causa de la pandèmia. És un miracle que Espanya tingui els teatres oberts”, ha explicat el president d’Agencia Camera, Josep Maria Prat. No és el primer cop que Gergiev surt de gira en els últims mesos: en va fer una pel Japó amb la Filharmònica de Viena al novembre i abans n’havia fet una altra per Europa amb la Filharmònica de Munic. Però ara posa en marxa l’Orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, un dels vaixells insígnia de la cultura musical russa.

“Josep Maria Prat ha sigut molt valent mantenint la gira”, ha assegurat Gergiev que, acompanyat de seixanta músics, el nombre màxim que permeten les circumstàncies, ofereix repertoris poderosos. A L’Auditori de Barcelona dirigirà dos programes: dijous (a les 18 i a les 21 h), l’obertura de Tannhäuser de Wagner i la Simfonia Fantàstica de Berlioz; i divendres (a les 20 h), la Simfonia Patètica de Txaikovski i el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov, amb Alexei Volodin com a solista. A Girona, dissabte (a les 17 i a les 20 h), oferirà l’obertura de Tannhäuser i la Simfonia, núm. 9 La Gran de Schubert.

“No volia parlar de política”

La bona sintonia de Gergiev amb el president rus Vladímir Putin ha situat el director del Mariinski al centre d'unes quantes polèmiques. L’opositor Aleksei Navalni, actualment empresonat a Moscou, va demanar fa alguns mesos que la Unió Europea vetés Gergiev. Quan la qüestió ha aparegut a la roda de premsa, Gergiev ha dit que mai s’ha hagut d’enfrontar a cap boicot. “Els músics no ens centrem en la política. Dirigeixo 200 concerts l’any i la meva vida ja és prou plena. No ens llevem pensant què ha dit el partit polític de torn. La música és l’única cosa que m’interessa”, ha assegurat.

Més endavant, quan li han preguntat si s’havia sentit utilitzat pel govern rus quan el 2016, en plena guerra de Síria, va dirigir un concert a l’amfiteatre de Palmira, Gergiev ha explicat que no va ser un acte de propaganda per celebrar el paper rus en l’alliberament de la ciutat, sinó per recordar les víctimes de l’Estat Islàmic, que havia fet servir l’espai monumental de la ciutat com a lloc d’execucions. “No volia parlar de política. Si ho arribo a saber no hauria fet la roda de premsa”, ha dit Gergiev, que tot seguit ha acceptat un parell de preguntes musicals. En la resposta d’una ha avançat que vol dirigir òperes que no ha dirigit mai, com Guillaume Tell, de Rossini.