Valero Sanmartí: “Espero que em convidin a actuar als Jardins de Cap Roig”

BarcelonaLos del sud us matarem a tots (Les Males Herbes) és el nou llibre de Valero Sanmartí, continuació lògica del seu blog incendiari, el seu partit àcrata i revolucionari i el seu anterior Jo només il·lumino la catalana terra. Amb una estructura hereva dels Tria la teva aventura dibuixa una Catalunya apocalíptica annexionada per Andorra, en guerra fratricida, concentrada al BCN World i infestada de turisme. Al relat, dispara a discreció, ridiculitza a tothom i fins i tot li deixen escriure articles a l’ARA. Es manté ocult, o sigui que l’entrevistem per correu electrònic i ens demana el mateix to i contingut del llibre.

Ja abans ho pensava però amb el nou llibre encara més: ¿ets el Borat català, oi?

Si ho dius pel bigoti i perquè tots dos posem al descobert les vergonyes d’un país, sí. Però has de tenir en compte que Borat té mancances intel·lectuals evidents i que jo sóc un geni.

M’he quedat encuriosit, ¿com es mariden els Risketos amb el Bitter Kas?

Els aixafes amb contundència dins la bossa, tancada, però evitant que s’obri. Pots usar les mans o fins i tot els peus. Llavors agafes un Bitter Kas d’ampolla i el sacseges. Amb un ganivet practiques una obertura a la bossa de Risketos del diàmetre aproximat del coll de l’ampolla, l’obres i la hi introdueixes ràpidament perquè el Bitter Kas a pressió es barregi de forma òptima amb la pols de Risketos. Llest.

La teva fòbia més gran són els guiris?

Fòbia, no. No em fan por. Els odio. Adapten la ciutat a les necessitats d’un corrent continu de visitants esporàdics. Per al ciutadà és com viure en un aparador, o en una fàbrica. Res del que s’ofereix va destinat a ell, a fer-li confortable la vida.

D’on surt l’obsessió per Andorra?

Pensava que no existia. Que era un decorat, un país inventat on els pares ubiquen històries de terror per espantar la canalla. Però Andorra és real, i com un llibre de ciència-ficció, ens alerta del malson en què podem convertir-nos els catalans: un paradís fiscal sense encant, ple de pijos, banquers i estafadors. S’ha d’anar amb compte de no despistar-se en el camí de fer un país nou i acabar tenint el centre comercial més gran del món.

¿Les febleses nacionals dels catalans són la teva menja més suculenta i llaminera?

Són com el secret de porc ibèric. Una secció tradicionalment ignorada i rebutjada que ofereix un univers de possibilitats. Però no tothom té la sang freda per endinsar-se, amb el ganivet a la mà, en els plecs pudents d’un cadàver.

¿Hi ha algun nom de la política, la cultura i els mitjans de comunicació catalans d’avui que t’hagis contingut de mossegar?

N’hi ha bastants, però no per por, sinó per mandra. Em sembla que bona part dels personatges de l’espectacle cultural catalanesc són tan idiotes que la gent ja se n’adona. Però no.

¿Estàs content d’escriure articles d’opinió a l’ARA?

No paguen tan bé com a La Vanguardia, però sí. Per norma general els articulistes poden desfer-se del neguit existencial de buscar un tema transcendent que mereixi la dedicació de la seva prosa i una posterior publicació en forma de llibre i poden dedicar-se a descriure trivialitats o a guarnir reflexionetes de pa sucat amb oli. Això va molt bé perquè els escriptors són uns éssers atribolats de mena i agraeixen poder apagar les neurones.

¿Treballar fent monòlegs a BCN World no és cap trauma per a tu oi?

Esclar que no. És un dret. ¿Els músics poden anar fent concerts per esprémer la seva obra i els escriptors s’han de limitar a fer presentacions en papereries de poblets remots a canvi d’esgarrapar quatre llibres venuts a jubilats avorrits? Fer monòlegs amb l’obra pretèrita, repetint-la una vegada i una altra, és la literatura del futur. Espero que algun dia em convidin a fer l’espectacle als Jardins de Cap Roig.

¿La Diagonal es farà i es desfarà fins a la fi dels temps?

Mentre segueixi fluint la influència dels vasos comunicats de política, empresa, estultícia i avarícia, sí, es continuarà fent i desfent.

Qui seria el soldat més valent de la catalana terra en la guerra del sud contra el nord?

Lo Gitano de Balaguer, el Panoràmix del sud que insuflarà una força inhumana a l’exèrcit del sud amb les seves pocions de narcodruida.