Junqueras: “No vull que em privin d’educar els meus fills”

Barcelona“Potser el vostre pare no podrà veure com apreneu a llegir o escriure. Però aprendreu al costat de molta gent que amorosament compensarà aquesta absència. De tal manera que, Lluc i Joana, un dia podreu llegir aquesta carta, que el vostre pare us escriu ara, després d’haver estat amb vosaltres dues hores. Només dues hores”, va escriure Oriol Junqueras des de la presó d’Estremera el 7 de desembre del 2017. L’exvicepresident català escriu pràcticament cada dia als seus fills, ja sigui notes breus o quatre o cinc pàgines. “No vull que em privin d’educar els meus fills, de sentir-me a prop d’ells”, ha explicat el polític a l’ARA. “Sempre ha estat molt preocupat per la seva educació i s’hi ha implicat, i ara ho intenta fer des de la presó”, diu l’editor de Sàpiens Jordi Creus, que ha seleccionat una part dels escrits i n’ha fet un llibre: Estimats Lluc i Joana. Contes des de la presó. “Tothom hi ha participat de manera altruista, des dels il·lustradors fins als correctors, i nosaltres el regalem als 10.000 subscriptors de la revista”, diu Creus.

Va ser la dona de Junqueras, Neus Bramona, qui va fer arribar a Creus els escrits a través dels quals l’exvicepresident s’acosta emocionalment als seus fills, que tenien dos i cinc anys quan va entrar a la presó i que ara ja en tenen tres i sis. La distància física pot ser molt dura: “Us estimo molt, Lluc i Joana, malgrat la distància i les migrades dues hores de visita al mes”, escriu. Els interpel·la, i els explica moltes coses sobre els romans, sobre com es produeixen els eclipsis, la història de l’Univers, i dona indicacions per fer experiments. Mai parla de política ni de la vida a la presó. Per exemple, proposa als seus fills que facin ploure dins la cuina de casa i els guia des de la distància. Parla molt de la Xina, perquè és un país que apassiona el Lluc. “Soc feliç de poder compartir amb ells contes, llegendes, històries i coneixement”, diu Junqueras. Ell mateix ha participat en la selecció dels textos: “Al principi els hi enviava per carta certificada i em responia amb anotacions als marges”, explica Creus. “Després ho vam fer a través dels advocats i ens vam reunir per fer les últimes correccions”. Junqueras li va dir a Creus que volia dedicar el llibre a tots els presos i exiliats i als seus fills. A El principi de tot, Junqueras esmenta l’Elda i el Noah, els fills de Raül Romeva, perquè “a ells també els agrada mirar el cel amb el seu pare”. Una altra petició de Junqueras va ser incloure la poesia que tanca el llibre. “Encara que ara sembli / que un oceà separa les nostres platges, / un dia em veureu tornar / sobre un pont d’històries i de contes / que us hauré explicat. / Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d’abraçades / consolarà la llarga absència / i les nostres ànimes, ara ja tan fortes, / no permetran / que cap petitesa els robi mai el somriure”.

Junqueras va ser un dels primers col·laboradors de la revista Sàpiens. Ara, des de la presó, hi torna a escriure cada mes un article.