La urgència per salvar una "filigrana" de Jujol a Tarragona

L'Ajuntament, la URV i els Carmelites s'alien per restaurar el cambril de la Mare de Déu del Carme

L'agulla del cambril de la Mare de Déu del Carme del convent dels carmelites de Tarragona, de Josep Maria Jujol
3 min

BarcelonaEl llegat de l’arquitecte Josep Maria Jujol a la ciutat de Tarragona inclou una de les seves obres principals, el Teatre Metropol, l'habitatge d'un canonge de la catedral (la Casa Ximenis) i un reguitzell de petites intervencions encara poc conegudes pel gran públic, entre els quals destaca el cambril de la Mare de Déu del Carme del convent dels Carmelites Descalços. Tot i ser una de les principals obres modernistes de la ciutat, l’agulla que el corona està molt deteriorada i ara l’Ajuntament de Tarragona, els Carmelites Descalços i la Universitat Rovira i Virgili s’han aliat per recuperar-la i més endavant restaurar també el cambril, que va partir primer els estralls de la Guerra Civil i als anys 60 els d’una ampliació poc respectuosa. L’agulla perilla sobretot perquè s’ha oxidat el ferro de l’interior dels pilars i això ha fet caure el formigó que els revestia. “Tenim un escaneig làser de fa cinc anys i està previst fer-ne un altre ara per veure si la part de dalt de la llanterna s’ha deformat molt i cal posar-hi una estructura auxiliar perquè no caigui”, diu el professor de la URV Roger Miralles, que també és uns dels impulsors de la ruta Territori Jujol.

L'agulla del cambril del convent dels Carmelites de Tarragona, de Josep Maria Jujol, des de l'exterior.
L'agulla del cambril del convent dels Carmelites de Tarragona protegida amb xarxes per evitar que s'hi posin els coloms.

L’agulla del cambril és gairebé una obra secreta, perquè des de l’exterior del convent només es pot veure des del carrer Ixart. Per al fill de Josep Maria Jujol, l’agulla del cambril és, malgrat tot, “una filigrana molt bonica”. L’origen es remunta a un concurs que l’arquitecte va guanyar el 1917, per davant d’un altre arquitecte reconegut del moment, Cèsar Martinell. L’obra va tenir força repercussió a la premsa de l’època, on la van qualificar com una “minúscula Sagrada Família”, com recull Josep Maria Jujol Jr. a la monografia sobre l’obra tarragonina del seu pare. També explica que una de les condicions del concurs era que el nou cambril havia d’aprofitar les obres existents i “seguir el mateix estil arquitectònic de l’església”, és a dir, el neogòtic. Entre els detalls més fastusosos del cambril hi havia l’arc que l’obria a l’interior de l’església, que estava guarnit amb garlandes de roses esculpides. “Del cambril en queden uns elements de marbre, uns altres de forja i uns vitralls”, diu Miralles. “Estem catalogant aquestes peces i estudiant com convivien juntes”, explica. La cúpula del cambril està tapada, però han pogut veure que s’han perdut els vuit àngels que la guarnien però que sí que s’ha conservat la pintura blava original. 

Hi ha molta feina per fer per salvar el conjunt de l’obra, perquè després d’aquests estudis caldrà encarregar el projecte de restauració. L’entesa entre l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona i els Carmelites Descalços suposa un gir important en les seves relacions perquè en els últims anys el consistori havia posat tres sancions a l'orde per no tenir més cura de l’agulla. Però ara la relació és “molt bona”, com afirmen fonts dels Carmelites.

stats