Urgeixen el Govern a accelerar la llei de mecenatge pròpia
La Fundació Catalunya Cultura insisteix en la llei des de fa vuit anys, i demana als polítics una estratègia i un calendari
BarcelonaLa reivindicació de la reforma de la llei de mecenatge espanyola i de la creació d'una llei de mecenatge catalana és una carrera de llarguíssim recorregut plena d'entrebancs. La reforma de la llei espanyola es va quedar a les portes de ser ratificada pel Senat. La dissolució del govern espanyol per la convocatòria anticipada d'eleccions, al maig, va fer que fos un intent més que va acabar frustrat. La llei de mecenatge catalana també ha estat com una marató: es reivindica des del 2016. Aparentment, hi ha unanimitat política però tampoc ha acabat de fructificar. “Per a quan, la llei catalana de mecenatge?
Les lleis autonòmiques a debat és el títol força explícit de l'acte que la Fundació Catalunya Cultura ha organitzat aquest dimecres al Teatre Nacional de Catalunya i que tenia l'objectiu de compartir reflexions sobre les legislacions actuals de diverses comunitats autònomes en matèria de mecenatge i reivindicar l’aprovació d’una normativa pròpia per a Catalunya amb representants de diferents partits polítics.
El context ha canviat des del 2002. Aleshores la llei de mecenatge espanyola va ser pionera; França en va aprovar una el 2003, però la societat ha canviat molt des d'aleshores i la legislació espanyola s'ha quedat totalment obsoleta. Els darrers vint anys ha irromput el micromecenatge i ha estat aprovada la llei de foment de l'ecosistema de les empreses emergents (batejada com a llei start-up). "Hi ha hagut canvis en el context econòmic però també han aparegut noves formes d'activitat cultural que aposten per la cohesió social. Necessitem mecanismes legislatius més àgils i socials", ha assenyalat la diputada d'ERC Irene Aragonès.
Més deduccions
La diputada del PSC Rocío García ha insistit que ja hi ha un acord des del 2016 per crear una llei de mecenatge catalana, però que el govern català encara no l'ha tirat endavant. El diputat de Junts Jordi Munell ha dit que s'ha de ser ambiciós: "Si fóssim un país independent quin model de mecenatge voldríem? Hem de pensar en aquests termes". Això sí, mentre Catalunya no sigui independent, el diputat ha alertat que hi poden haver entrebancs si es fan canvis en matèria impositiva: "Hem de pensar en una llei que no ens tombi el Constitucional, com va passar amb la taxa audiovisual".
David Camps, membre del grup de treball de la llei de mecenatge, ha posat també sobre la taula altres canvis possibles mentre no arribi la llei, com una deducció com a mínim del 15% del tram autonòmic de l’IRPF per incentivar el mecenatge (addicional al que permet la llei). Les deduccions a Catalunya ja existeixen en alguns àmbits: del 25% en ciència i del 15% en medi ambient i llengua. El que reclama la Fundació Catalunya Cultura és que hi entrin la cultura i el tercer sector i que s’igualin. En aquest sentit, ERC, el PSC, Junts i el PP hi han estat d'acord, però tampoc no s'ha concretat ni quan ni com es faria.
A l'hora de tancar l'acte, la directora de la Fundació, Maite Esteve, ha posat èmfasi en la necessitat d'un calendari: "Em limito a repetir el títol, a insistir perquè el Parlament escolti el nostre clam, no només de la fundació; aglutinem 200 entitats. Catalunya és solidària per naturalesa, ja és hora que el marc legislatiu ho reconegui i ho incentivi".