Els universos impossibles d'Escher desembarquen al Museu Marítim
L'equipament estrena la nova política d'exposicions amb una mostra sobre l'art òptic de l'artista neerlandès
BarcelonaL’art òptic de Maurits Cornelis Escher (1898-1972) és tan conegut que el 2011 una retrospectiva al Brasil de les seves obres va ser l’exposició més vista de l’any amb 1,2 milions de visitants. I la seva influència es pot trobar en treballs tan dispars com les pel·lícules Laberint (Jim Henson, 1986), protagonitzada per David Bowie, i Una nit al museu (Shawn Levy, 2000), amb Ben Stiller i Robin Williams; en vestits de la dissenyadora Jil Sander i de la marca Cacharel, i en anuncis de mobles d’Ikea. Però Escher no tingut sempre aquest reconeixement massiu: en vida va tenir una relació “difícil” amb el món de l’art i la crítica perquè, malgrat l’èxit popular que va començar a obtenir els anys 60, els crítics consideraven les seves obres “massa cerebrals i fredes”, com diu Federico Giudiceandrea, comissari de l’exposició que s'inaugura aquest dijous al Museu Marítim de Barcelona i propietari de les 200 obres exhibides, juntament amb el conseller delegat de la M.C. Escher Company, Mark Veldhuysen.
L’exposició porta per títol Escher i és la primera mostra fruit de l’acord de tres anys que han signat l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la promotora Arthemisia. Abans de Barcelona s'ha pogut veure en una desena de ciutats al llarg d'una dècada. Com recorda Giudiceandrea al catàleg, qui primer es va interessar per l’obra d’Escher els anys 60 van ser, per motius molt diferents, els matemàtics, per l’ús que l'artista va fer de les matemàtiques per fer els seus treballs; i els hippies, a qui les obres els semblaven fruit d’una experiència psicodèlica. M.C. Escher es va prendre amb “humor”, com recorda Giudiceandrea, que als hippies els agradessin els seus treballs però, d’una altra banda, no va donar permís a Mick Jagger perquè fes servir la litografia Verbum (protagonitzada per una metamorfosi amb granotes, peixos i ocells) per a la portada del recopilatori dels Rolling Stones, Through the past, darkly (Big Hits Vol. 2). A la carta que va enviar a Peter Swales, assistent dels Stones, per respondre a l’encàrrec que li havia fet Jagger, va manifestar el malestar que li havia produït l’espontaneïtat del cantant: “Per cert, li prego que comuniqui al senyor Jagger que per a ell no soc Maurits, sinó, molt sincerament, M.C. Escher”, va escriure. En canvi, els Pink Floyd van ser més agosarats i en lloc de reproduir una de les seves obres es van inspirar en els seus espais impossibles per il·lustrar la portada del disc Ummagumma.
La influència de l'art islàmic
M.C. Escher provenia d’una família acomodada, així que no va haver de patir per si els seus gravats es venien o no. A la Sala Marquès de Comillas del Marítim les obres estan organitzades cronològicament i alhora temàticament: el recorregut arrenca amb la seva formació artística dins el Nieuwe Kunst, el Modernisme als Països Baixos. Els àmbits posteriors, dedicats als gravats que va fer durant els anys que Escher i la seva dona van viure a Itàlia, són una de les parts més sucoses de l’exposició i s’hi poden veure vistes de ciutats com San Gimignano, Siena, Roma i Castrovalva. “Era un enamorat de la costa amalfitana –diu Giudiceandrea–. Van decidir marxar d’Itàlia i instal·lar-se a Suïssa, d’on era la dona quan van obligar el seu fill a posar-se un uniforme feixista”.
Un cop instal·lat a Suïssa, Escher va fer un viatge per la Mediterrània, amb parades a Barcelona i Granada, on els elements decoratius de l’Alhambra el van inspirar per fer les tessel·lacions, al llarg de les quals es pot veure com un reguitzell de rombes blancs i negres es converteixen en un estol de peixos blancs i negres. “S’obsessionava amb les formes geomètriques”, conclou el comissari.