'Uncharted': Tom Holland, a la recerca del tresor per Barcelona
L’únic que recordarem del film serà, segurament, el moment en què uns helicòpters fan volar acrobàticament uns vaixells antiquíssims
Uncharted
(2,5 estrelles)
Direcció: Ruben Fleischer Guió: Art Marcum, Rafe Judkins i Matt Holloway. 116 minuts. Estats Units (2022). Amb Tom Holland, Mark Wahlberg, Sophia Ali i Antonio Banderas. Estrena als cinemes l'11 de febrer.
Uncharted comença ensenyant les seves millors cartes, amb una seqüència d’acció aèria que desafia tota versemblança, en la qual el protagonista malda per entrar en un avió mentre es desfà dels esbirros que intenten llançar-lo al buit. D’una banda, la situació permet satisfer el possible desig d’alguns espectadors de contemplar Tom Holland fent proeses digitals sense l’uniforme de Spiderman. De l’altra, aconsegueix que el públic busqui instintivament un comandament invisible per controlar el moviment i els salts del personatge. Així, la introducció de la pel·lícula s’emmiralla de manera natural amb les seves arrels com una de les franquícies de videojocs més exitoses dels últims lustres, protagonitzada per Nathan Drake, un buscador de tresors modelat a partir de figures com ara Indiana Jones o, per buscar un referent més pròxim, Lara Croft.
Per desgràcia, Ruben Fleischer baixa immediatament l’aposta després d’aquesta obertura in medias res i abandona tots els passatges que no requereixen espectacularitat a una posada en escena servicial, tant pel que fa al product placement de marques com a l’enquadrament de postals turístiques (?) de Barcelona, escenari del tram central del film. En el fons, això no és novetat: fa dècades que la lògica del blockbusters ha erradicat el plaer de la peripècia del gènere d’aventures. El guió s’esforça per donar pes a la recerca del tresor que serveix de motor al relat, però, per més rèpliques enginyoses que intercanviïn Holland i Mark Wahlberg, l’únic que recordarem d’Uncharted serà, segurament, el moment en què uns helicòpters fan volar acrobàticament uns vaixells antiquíssims; clímax que, amb cotxes d’última generació en comptes de naus de fusta corcada, podria figurar en qualsevol entrega de Fast & furious.
