Mor l'assagista i escriptor Umberto Eco, autor d''El nom de la rosa'

BarcelonaEl semiòleg, assagista i novel·lista supervendes Umberto Eco ha mort als 84 anys a Milà, segons informa 'Corriere della Sera' i la 'La Repubblica' de fonts de la família, després d'una setmana de rumors a les xarxes socials sobre el seu estat de salut.

Eco era autor d'una de les novel·les italianes de més èxit internacional, amb 50 milions de còpies venudes, 'El nom de la rosa' (1980), on desplegava el seu interès per l'època medieval, els símbols, la teologia i la filosofia, barrejant les reflexions amb una intriga dins d'un monestir benedictí del segle XIV. La novel·la utilitzava de forma intel·ligent materials originals per relligar literàriament una obra que demostra que "tot ja ha estat dit i escrit", com sostenia l'autor. L'adaptació de Jean-Jacques Annaud amb Sean Connery i Christian Slater el 1986 va incrementar l'interès per l'autor i pel gènere de la novel·la històrica, que anys després viuria un 'boom'.

Però Umberto Eco ja era abans de l'èxit literari global un intel·lectual postmodern reconegut en els cercles del pensament. Nascut a Alessandria (Piemont) el 5 de gener del 1932, es va doctorar en filosofia a la Universitat de Torí, però des del 1971 exercia a la Universitat de Bolonya, on el 2008 el van fer professor emèrit. Ha escrit nombrosos assajos de semiòtica, estètica medieval, lingüística i filosofia –i també es considerava expert en James Bond.

'Apocalíptics i integrats' (1965) va ser la seva primera gran obra, que va posar les bases perquè els semiòlegs comencessin a treballar en la comunicació de masses, enfrontant la perspectiva negativa i conservadora que considerava que la cultura globalitzada era una devaluació mercantilista i la que considerava que les noves tecnologies garantirien l'accés més ampli a la cultura. Unes teories que s'estudien a totes les facultats de comunicació. Després, a 'El superhome de masses' (1976) analitzaria les novel·les fulletons i el seu èxit a partir de personatges protagonistes, d'Arsène Lupin a James Bond, de Tarzan a Superman. L'altre gruix d'obres seves està dedicat a la teoria de la semiòtica i també a la reflexió sobre l'actualitat. Havia escrit assajos i centenars d'articles sobre l'actualitat per als mitjans, com el 'New York Times'.

L'ARA va publicar articles d'Umberto Eco entre el 2011 i el 2014. Llegeix-los aquí

En el camp de la novel·la, el seu últim llibre publicat és 'Número zero', el 2015. Era la seva setena novel·la, i tracta temes que ja apareixen en les seves obres anteriors, com ara els complots ('El pèndol de Foucault', 1988), les mentides ('Baudolino', 2000) i la corrupció ('El cementiri de Praga', 2010). En totes, la història i la semiòtica hi tenen papers crucials, sigui per parlar del pas del temps i les convencions ('L'illa del dia abans', 1994) o d'un home que perd la memòria i intenta recuperar-la ('La misteriosa flama de la reina Loana', 2004). En el cas de 'Número zero' tracta d'un retrat de la societat italiana del 1992 que mostra les falsedats que rodegen el món de la informació amb una crítica punyent al periodisme. L'autor va escriure una novel·la perquè volia fer arribar a un públic major la seva advertència que "els diaris menteixen, els historiadors menteixen, i la televisió, avui, menteix". Algunes crítiques que hi llançava: "el periodista ha d'introduir opinions disfressades de fets", "la insinuació és part de la manipulació" o "les necrològiques donen diners".

L'any 2000 va guanyar el premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats. Havia rebut desenes de condecoracions a universitats de tot el món. "Qui no llegeixi, als 70 anys haurà viscut una vida. Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys", havia dit. "La lectura és la immortalitat cap enrere".