HISTÒRIA
Cultura05/05/2019

L’últim crit a la revolució de l’historiador Josep Fontana

Es publica el llibre pòstum ‘Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany’

Sílvia Marimon
i Sílvia Marimon

BarcelonaL’historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931-2018) no va parar de treballar mai, ni tan sols l’últim matí. Tampoc va renunciar a combatre la desesperança: sempre va defensar que el canvi sí que era possible. L’últim llibre que va escriure, amb el desig explícit que no es publiqués fins després de morir, traspua la preocupació que tenia per la precarietat dels treballadors, pels abusos, per la desigualtat creixent... Explica l’origen del capitalisme i defensa que el món podria haver sigut diferent. En definitiva, Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany (Edicions 62 / Crítica) és un llibre polític que porta la firma d’un historiador activista.

“He pensat que podria resultar útil recuperar la història del naixement d’aquest sistema per ensinistrar-nos a cercar les grans línies que mostren l’evolució del capitalisme actual, que és el que realment amenaça el futur de les nostres societats i de les nostres vides”, escriu Fontana a l’epíleg del llibre. La intenció l’explicita ell mateix al prefaci: “El propòsit d’aquest llibre, en explicar d’una nova manera com va néixer el capitalisme, no és tant el d’aclarir el passat com ajudar-nos a entendre millor, des de l’estudi del passat, com actuar en el present”.

Cargando
No hay anuncios

L’última versió

“El Josep sempre va escriure el que va voler i en aquest cas encara més -explica la directora de Crítica, Carmen Esteban-. Ningú va veure el llibre fins que ell va morir. Em va dir que en publiqués l’última versió que hagués acabat”. Fontana, que es reunia amb Esteban cada setmana, sempre feia actualitzacions i les anava entregant en un llapis de memòria. L’última versió encara era al seu ordinador. “Sempre estava molt preocupat per l’actualitat i perquè s’entengués el present, per això el llibre explica les arrels del capitalisme”, diu Esteban.

Cargando
No hay anuncios

Fontana va complir la promesa que el llibre seria breu: 161 pàgines sense incloure-hi les notes, que n’ocupen 48. La seva capacitat de síntesi és admirable, comença amb la Guerra dels Set Anys (1756-1763) i amb el primer engany del capitalisme: “El mite d’una Revolució Industrial que hauria sorgit de l’impuls combinat de la màquina i l’emprenedor”, escriu Fontana. Hauria pogut emprendre un camí diferent, explica l’historiador al llibre, el d’una societat amb un projecte col·lectiu igualitari.

Continua amb la Revolució Francesa i la manera com els governs europeus van restaurar el vell ordre social afavorint el desenvolupament del capitalisme. Relata com es va produir el triomf de la revolució burgesa i es va establir un sistema que continua fins avui: la il·lusió de llibertat democràtica però amb una minoria que controla el poder i no permet que els altres hi accedeixin. Fontana és també molt crític, com en tots els seus llibres, amb uns governs que s’han convertit en aliats del petit grup que s’enriqueix a costa de la majoria. Detalla un altre engany del capitalisme: el determinisme. “La idea que tot ha passat de la sola manera en què podia passar, i que, com deia la senyora Thatcher, «no hi ha alternativa»”, escriu l’historiador.

Cargando
No hay anuncios

Un llibre polític

“Explicar les arrels del capitalisme li serveix per analitzar el moment actual, que és similar, i mostrar que hi ha alternatives, altres formes d’organitzar-se”, reflexiona l’historiador i deixeble de Fontana Jaume Claret. “És un llibre polític”, assegura Esteban. Ho és com ho són alguns dels últims títols de l’historiador: El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (Pasado & Presente, 2013) i El siglo de la revolución (Crítica, 2017). “Té la voluntat d’incidir. Ell creia molt en el col·lectiu”, opina Claret.

Cargando
No hay anuncios

Fontana va morir l’agost passat als 86 anys. Va deixar a la Universitat Pompeu Fabra tota la seva documentació i més de 65.000 llibres. L’historiador es documentava molt, les fonts consultades eren infinites -només cal donar un cop d’ull a les llistes de notes- i interpel·lava el lector perquè el repte era que es qüestionés si aquest era el millor dels sistemes. “Li preocupava molt que actualment els treballadors, tot i tenir feina, no es poguessin pagar un lloc per viure o arribar a final de mes”, diu Claret.

Josep Fontana va deixar un ordinador ple de carpetes perquè la seva capacitat de treball era excepcional: pròlegs, articles d’opinió i d’assaig, monogràfics, esborranys i més esborranys que refeia una vegada i una altra... L’octubre passat també es va publicar La crisi com a triomf del capitalisme (Tres i Quatre), que recull textos en què Fontana desemmascara tot l’entramat de decisions polítiques que van conduir l’Europa Occidental cap a la crisi de l’última dècada. Mai va deixar de llançar crits d’alerta.