Animals prehistòrics pintats en un còdol fa més d'11.700 anys

BarcelonaEn poc més de 35 quilòmetres lineals, des de Falset fins a Margalef de Montsant, al Priorat, es concentren la majoria de troballes d'art paleolític a Catalunya. És allà, en concret al jaciment de les Coves del Fem, a Ulldemolins, i gràcies als capricis del riu Montsant, que va desbordar-se el 1994 i el 2019 i va erosionar part dels estrats, on ha aparegut una obra excepcional que els nostres avantpassats prehistòrics van crear fa entre 15.000 i 11.700 anys.

Es tracta d'un còdol de la llera del riu de forma ovalada, amb dues cares planes, de 18 centímetres de llargada i 12 d'amplada, on hi van representar dos cérvols, un mascle i una femella; dues figures que podrien ser bòvids, una de les quals amb l'abdomen més inflat i, per tant, segurament una vaca, i dues figures indeterminades. Tan omplint les figures com al seu voltant hi ha un gran nombre de línies. S'hi poden veure detalls com els ulls, les orelles, els musells i les banyes d'un cérvol mascle adult, representades amb set puntes. Les línies són fines i es van dibuixar amb un estri de sílex molt agut. Sorprèn perquè els còdols s'utilitzaven normalment com a eina però no com a llenç per fer art.

"Les línies a l'interior segurament les feien per donar relleu i volum a les figures, i a fora són de difícil interpretació però són molt comunes; de fet, aquestes línies són les que ens han permès situar cronològicament les figures", explica Antonio Palomo, conservador de les col·leccions de prehistòria del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC). A jaciments pròxims també hi han aparegut figures semblants. "Al Molí del Salt hi ha també representats bòvids i cérvols. En tots aquests jaciments del Montsant hi ha mostres d'art figuratiu però no podem afirmar si aquestes comunitats tenien o no relació entre elles", assegura Palomo.

El jaciment de les Coves del Fem, a Ulldemolins, va ser descobert de manera fortuïta per un excursionista el 1997 i s'hi va començar a treballar el 2013 però no s'hi va poder excavar fins el 2018. Tanmateix, no sabem encara tot el que pot amagar aquest gran abric del Priorat, a tan sols deu metres del riu Montsant, perquè hi ha 250 metres quadrats de sòl i tan sols se n'han excavat entre 5 i 6 metres quadrats. "Som a les beceroles", diu Xavier Terrades, investigador del CSIC.

La cova va estar habitada fins al segle V

La troballa no tan sols pot donar informació sobre com va ser el pas des de les comunitats caçadores i recol·lectores a les comunitats pageses i ramaderes sinó que podria demostrar que la cova va estar habitada molt abans del què es pensava. Fins ara se sabia que la cova havia estat ocupada des del 6.000 o 5.000 aC fins a la segona meitat del segle V, però la placa és de fa més d'11.700 anys. "Al jaciment hi ha representades dues maneres de viure, la dels caçadors i la dels pagesos, i hi hem trobat una gran diversitat de material molt ben conservat, des d'aliments fins a instruments d'os i pedra, plantes, ornaments i atuells de ceràmica", explica Raquel Piqué, catedràtica del departament de Prehistòria de la UAB. No s'han trobat restes humanes a excepció d'una dent. "Tot fa pensar que era un habitatge, perquè hem trobat restes de fauna, eines i estructures per fer-la habitable i no pas un espai funerari", afegeix Palomo.

Les excavacions estan coordinades per la UAB, el MAC i el CSIC, i formen part d'un projecte de recerca del ministeri de Ciència i Innovació. De moment, s'hi han fet cinc campanyes d'excavació amb el suport de l'Ajuntament d'Ulldemolins, el Parc del Montsant i la família Borrull, propietària de la cova. La peça serà exhibida a l'exposició Art Primer. Artistes de la prehistòria, que finalitzarà al gener i que ha estat nominada als Global Fine Arts Awards.