Restauracions 3D: Ullastret, Ripoll i Taüll, tres casos d’èxit a Catalunya

A Catalunya, els nombrosos avantatges de digitalitzar el patrimoni s’aprofiten amb profunditat. S’han aconseguit nombroses fites, des del 3D pioner de la portalada de Ripoll, que es va fer a principis dels anys 90, fins a la reconstrucció virtual del poblat iber d’Ullastret i l’escaneig de l’absis de Sant Climent de Taüll per fer un mapping amb els murals conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat organitzarà una jornada científica a l’octubre durant la qual es presentarà un projecte que inclourà escanejos en museus d’arreu del territori, formació per a professionals i una part pedagògica. A la jornada hi participarà una degana del sector, Lyn Wilson, cap de documentació digital de l’agència escocesa de patrimoni, i un representat de Sketchfab, considerat el YouTube dels 3D. “Treballem en documentació 3D des de fa més de 10 anys”, explica Albert Sierra, responsable d’innovació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. “Es va començar sobretot en arquitectura -afegeix-, fent núvols de punts en arquitectura, que és una tecnologia molt complexa i que necessita un equipament important”.

Les circumstàncies ara són molt més favorables gràcies als avenços informàtics i tecnològics, com el PhotoScan, un programa que permet fer models 3D a partir de fotografies convencionals. “Hi ha una democratització de la fotogrametria, si els museus no escanegen les seves peces, els visitants ho faran abans”, subratlla Sierra. Aquest canvi ha fet que en els últims anys s’hagin ampliat les digitalizacions i s’hagin escanejat extensivament el monestir de Santes Creus i el de Sant Miquel d’Escornalbou. El pròxim monument escanejat podria ser el castell de Miravet. “És una feina pilot, arribar a tenir la documentació és un procés llarg, perquè es necessita molta tecnologia i s’han de quadrar bé les dades per tenir un model 3D que pugui ser molt utilitzat pels diferents professionals que el poden necessitar, com poden ser un historiador, un constructor, un arqueòleg o un altre expert en 3D”, explica Lluís González, especialista en aixecaments planimètrics i escaneig amb làser de la direcció general de Patrimoni.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) van ser pioners a Catalunya en aquest camp. Precisament al CRBMC s’ha fet una reproducció en resina de l’absis de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. S’hi han col·locat les pintures conservades al Museu Diocesà d’Urgell i ara s’estudia com s’hi poden afegir les que té el MNAC i unes altres conservades al Museu d’Art de Toledo (Ohio).

A diferència de les estructures habituals als museus, la rèplica exacta de l’absis permet que hi encaixin amb més precisió. La documentació en 3D permet usos molt transversals. “És com una còpia de seguretat de les obres, perquè pot capturar tant la geometria com el color i l’estat de conservació”, diu el conservador Aleix Barberà Giné, un dels tècnics que participa en el projecte. “El 3D permet fer estudis sense tocar les obres -explica Barberà-. Podem saber la capacitat d’una àmfora sense tornar-la a omplir, i comparar peces de museus diferents. Quant a les reproduccions, el 3D permet fer motlles sense tocar les peces, en lloc d’utilitzar els motlles tradicionals, que les podien malmetre”.

Al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona tenen dos casos més en curs: s’està estudiant amb 3D l’encaix correcte de dos fragments d’una escultura d’Antínous trobada a la vil·la romana dels Munts i la reintegració de més fragments, com un peu, una mà i un fragment d’espatlla. També dels Munts, es van escanejar els fragments d’un sostre d’estuc extraordinari per crear un suport que permeti exposar-lo.